La Ravalstoltada...un somriure a la cara!

La festa de Carnestoltes del barri del Raval.

I aquí està el torneig de ping-pong, el de bàsquet i, com no, la música que impregna aquest barri sempre.

Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans,  fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.

I un altre any més, tornada a casa amb el somriure a la cara!.

Lucas P.

Voluntari de Casal Jove Atlas

La solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible...

Em dic Carlos tinc trenta i pocs anys sóc Voluntari del Casal. Vaig fer Biologia per ser professor.

M’agrada donar classes a nens i nenes, m’agrada ensenyar i fer-ho perquè ells aprenguin. Prefereixo treballar amb adolescents, és una edat difícil, en la que ensenyar la matèria no és suficient.

La motivació és el primer que intento transmetre quan dono una classe. Em vaig apuntar a fer voluntariat al Casal amb la idea de poder ajudar a nens amb menys oportunitats, d’altres països amb uns costums molt diferents. Faig de Voluntari a l’Espai d’Estudi de Joves...

Generalment necessiten respostes immediates, pensen que ho saps tot, has d’intentar que siguin partíceps en el procés i que junts puguem arribar a resoldre’l. Això fa que l’alumne es senti molt més útil.

Són molts en número... uns 25 i tots de diferents cursos. S’ha de fer un esforç realment important perquè entre ells hi hagi una dinàmica d'ajuda mútua i d’esforç.

Acostumen a demanar que els resolguis els deures que han de presentar pel dia següent, o que els ajudis amb algun exàmen en concret. He intentat inculcar-los que les respostes a la vida no són d’ara per ja! Estudiar i aprendre requereix una dinàmica i un hàbit d’estudi diari, els hi explico que l’agenda és molt important:" Apunta cada dia el que et diu el professor, fes els deures tota la setmana, llegeix el que toca per l’exàmen i llavors quan vinguis, jo t’ajudaré en el que no hagis entès. L'esforç i el resultat, sempre depenen d’un 50 per cent teu i l' altre 50 per cent  meu".

El consell que sempre dono és: "agafa un full de paper i apunta tots els deures que tinguis, comença pel que et sigui més fàcil i intenta fer el difícil, però sobretot ordena les coses perquè també puguis ordenar les teves idees i després jo t’acabaré de donar un cop de mà per resoldre-ho".

Penso que no és tan important tenir els deures fets pel dia següent o els resultats molt despressa sinó que han d’aprendre recursos, per poder estudiar, millorar l’expressió lectora i l’escrita: "Si saps llegir bé i escriure millor del que ho fas, podràs fer-ho sol sense un professor al  costat. És important començar a organitzar-te, no només l’agenda, els apunts i resums, sinó que això també t’ajudarà a saber pensar mica en mica i a organitzar-te en un futur en allò que et dediquis"

En quan a mi, al principi, em va costar situar-me, però la solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible. Cada dia pots aprendre d’algun company i companya.

Un dels meus records en aquesta experiència és el d’una noia de primer de batxillerat que em va preguntar perquè servia estudiar Biologia i li vaig dir, entre d’altres coses, que la cultura t’ensenya a veure el mon d’una altra manera, que pots ser més crític i  més lliure.

Espero que aquesta frase la vagi entenent i valorant de la mateixa manera que me la van transmetre a mi i jo he acabat transmetent.

L’ambient del voluntariat és agradable. Te n’adones que com jo hi ha gent que en aquests temps tan durs posem el nostre granet de sorra per ajudar a nens/es i joves de qualsevol cultura i condició perquè aquests tinguin oportunitat de desenvolupar les seves capacitats i obtenir un lloc en la nostra societat i així escurçar les desigualtats socials.

La satisfacció d’ensenyar sempre m’ha acompanyat al llarg de la meva curta experiència. Des de la satisfacció més gratificant no et paguen per ensenyar ho fas perquè realment t’agrada!

Carlos O.

Voluntari Aula de LLengües i Espai d'Estudi del Raval