Des de Voluntariat volem compartir amb tots/es vosaltres l'experiència d'una companya, després de 2 anys participant al Casal. Espero que us agradi la seva reflexió!
Si algú de vosaltres s'anima a escriure unes línies per el bloc o per les xarxes socials seria fantàstic! Ens les podeu fer arribar a voluntariat@casaldelsinfants.org
L'experiència de la Raquel, voluntària de Voluntariat i Entorn Escolar (Raval)
Ara farà un any i pocs mesos vaig començar la meva aventura al Casal. Mai m’havia plantejat fer voluntariat fins que, després de molt de temps buscant feina sense èxit, algú em va dir que provés fent voluntariat per adquirir experiència.
En un dels múltiples cursos en els que vaig assistir per aprofitar el temps vaig conèixer a dos treballadors del Casal; vaig investigar sobre el Casal i vaig veure que buscaven voluntaris per al departament de voluntariat i em vaig decidir a venir.
Tenia molta vergonya, no sabia què podria aportar i em pesava molt la por de no saber fer bé les coses. No obstant això, des del primer dia amb les persones de referència em vaig sentir completament acollida, em van explicar com es feien les tasques i sempre estaven allà per resoldre els dubtes. A partir d’aquí, també vaig començar a fer altres tasques en el departament de gestió de persones, agafant confiança i seguretat sobre les meves possibilitats i obrint-me més a la gent.
Finalment, aquestes últimes setmanes d’agost vaig incorporar-me com a voluntària en un projecte de reforç escolar per a adolescents que venien per a fer dossiers, deures, resoldre dubtes i preparar exàmens de cara a setembre. L’experiència ha estat realment enriquidora, els nois i noies d’allà són molt macos, molts venien de Pakistan, altres de Bangladesh, Filipines; uns ja feia temps que estaven aquí i sabien parlar i escriure bé el català i castellà, d’altres feia poc que havien arribat i encara estaven aprenent l’idioma, però tots venien al Casal per a treballar i fer deures. Vaig veure com alguns estaven neguitosos pels exàmens, altres temien no acabar els dossiers a temps i alguns no es veien gens preocupats i potser ho haurien d’haver estat una miqueta. Era com recordar com era la meva classe o la classe d’altres companys quan era adolescent, podia reconèixer en ells sentiments i situacions que ja havia viscut a l’institut, i per això mateix podia entendre’ls i donar-los un cop de mà.
A més, amb l’equip de voluntaris i l’educadora hi havia molt bona relació i entre nosaltres en ajudàvem si hi havia algun dubte sobre el temari i ens preguntàvem com ens havia anat amb el grup d’adolescents que havíem tingut aquell dia.
Espero poder seguir formant part del Casal i repetir aquesta experiència tan enriquidora!
Ho recomano!
Raquel
