Encomana't

Encomana't és el blog de totes les persones que cada dia participem i fem possible el Casal dels Infants. És un espai per expressar les nostres emocions,inquietuds i motivacions que fan que prop de 1000 persones col·laborem i ens movem, acompanyant als infants, joves i famílies. És un espai obert a la reflexió, per donar valor a tantes experiències que ens captiven dia rere dia. Un espai per captar l'essència del compromís vers els altres, en definitiva, un espai per encomanar-nos els uns als altres de l'esperit del Casal que cada dia construïm entre tots i totes. Un espai creat per persones que creiem en les persones.

dimecres, 12 de desembre de 2012

El Casal rebem el Premi Nacional del Voluntariat 2012


Ahir al vespre en el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat, va tenir lloc  l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que organitzen conjuntament el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El president del Casal, Dani Jorquera, rep el Premi en nom del Casal dels Infants, entitat de voluntariat que el darrer any ha comptat amb el suport de més de 750 persones voluntàries que s’han implicat en els equips per acompanyar els infants i joves que viuen situacions de fragilitat als barris més vulnerables del país. Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les
persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi.

El Premi Voluntariat 2012 és un reconeixement als projectes de promoció del voluntariat que excel•leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària i la seva valoració social.

Moltes gràcies a totes les persones que, dia rere dia, ens fan creure que un altre món és possible. Aquest premi és un homenatge a les persones que dia rere dia apostem per demostrar, des de l’acció, que un altre món és possible. I al Casal ens ho creiem, i lluitem per transformar-lo, amb molta esperança i il•lusió.

Gràcies als més de 750 voluntaris i voluntàries que el darrer any s’han implicat per tirar endavant els diferents projectes! Per a nosaltres és un premi comptar amb ells i aquest reconeixement és seu!
Al final de l'acte vam poder gaudir del grup de Gospel "The Gospel Viu Choir", que ens va emocionar cantant el "Poema als Voluntaris" d'en Miquel Martí i Pol

Poema als voluntaris
 
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.
 
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
 
Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
 
Miquel Martí i Pol

dimecres, 31 d’octubre de 2012

“Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”

Mati del Dia de la Mercè. El centre de Barcelona bull de gent amunt i avall buscant els espais de la festa: grallers, castellers, gegants i capgrossos,...  i a la plaça de Catalunya la Fira de les Entitats.
La plaça encara conserva una certa tranquil·litat però el formigueig de gent  i les paradetes de les entitats, que des de fa una estoneta ja estan a ple rendiment, fa que s’estigui a gust “remenant les cireres” i veient la informació i activitats  de cadascuna de les associacions.
A  l’estand del Casal dels Infants em trobo a la Rocío que junt amb la Thais , ja han preparat els papers i tota la informació. Amb la Rocío anem a la cafeteria d’Intermon a la mateixa plaça i mentre prenem un cafè m’explica la seva experiència com a voluntària al Casal.
“ Vaig començar a ser voluntària per dies concrets en dies festius o fires com aquesta de les entitats”. “He participat entre d’altres a la Fira per la Terra, a l’estand al barri del Raval i altres . També el passat  Sant Jordi, vaig estar venent roses. Aquest dia feia il·lusió com s’anaven venent totes les roses fins que, abans d’acabar el dia, es van esgotar totalment, amb el que es va complir plenament l’objectiu de difondre l’activitat del Casal dels Infants al temps que es recaptaven uns diners” . (Me la vaig  imaginar cridant “Que me las quitan de las manos”, però no li vaig dir. Ho faig ara).
La Rocío també m’explica que ara col·labora en el projecte Cercles a Reina Amàlia al barri del Raval, a on busquen donar cohesió confiança a dones que van obrint-se camí  en una nova societat i que a poc a poc van creant la seva pròpia xarxa  de suport.
La veig gaudir quan m’explica les reunions entre tècnics i voluntaris per avaluar el treball fet  i veure com sorgeixen  inquietuds noves. M’ho resumeix  en una sola frase : “És molt Xulo.”
Ja em vaig adonant que estic davant un tot-terreny del voluntariat i que no distingeix entre festius i laborables per aportar el seu granet de sorra a la tasca solidària.
Mentre el sol es va apoderant de la plaça Catalunya, m’explica el procés de com fer de voluntari en aquests dies festius. Com tots els voluntaris rep un correu cada vegada que hi ha una necessitat de voluntariat i  ella s’apunta les hores que li van bé. Com que ja la coneixen ja sap que esta en una llista de reserva per aquestes  activitats. Vaja, que se li diuen “Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”, ella es prepara ràpidament pel que calgui i a on calgui
Em comenta que aquests dies  sobretot ve gent que vol informació per tasques de voluntariat,  estudiants per temes de pràctiques i gent que l’únic que vol és informar-se de  la tasca que fa el  Casal.
La Rocío em confessa  una de les seves motivacions per apuntar-se al voluntariat : ‘”m’agrada el treball amb persones. Part de la meva formació i treball ha estat relacionat amb el turisme. I m’agrada el fet de treballar amb persones, i la tasca de voluntariat en el Casal també te molt a veure amb tot això, tant  al estand com al projecte cercles tenim molt tracte amb les persones”.
La Rocío també  m’explica com una mostra de l’anar i venir  de gent i de projectes, que a vegades suposa el Casal dels Infants, com un dia que va arribar la Directora del Casal ,  desconeixent qui era, li va preguntar a quin projecte hi col·laborava. Avui encara  riu. 
Acabem el cafè i tornem a l’estand del Casal  a l’altra banda de la plaça Catalunya i la deixo junt amb la  Thais amb la seva tasca de voluntària, i comprovant in situ com es dona aquesta informació. Així tot el matí  fins que arribi el voluntari  que li farà el relleu . Ja sabeu que si algun dia us trobeu amb un estand del Casal dels Infants potser us atendrà la Rocío i potser  us vendrà una rosa si es necessari al temps que us explica el projecte Cercles. Vaja  que jo no em perdria la oportunitat d’apropar-me a demanar informació.
 Toni i Rocio Voluntaris del Casal

dilluns, 29 d’octubre de 2012

ES BUSCA

LA COMISSIÓ DE VOLUNTARIAT DEL CASAL BUSCA MÉS PERSONES AMB GANES DE DIVERTIR-SE I FER DIVERTIR ALS DEMÉS!!
ENS VEIEM A LA NIT DEL VOLUNTARIAT!!
SOPAR D'EQUIP DEL CASAL 16 DE NOVEMBRE

dijous, 2 d’agost de 2012

Ningú correrà per tu!

Per mi va ser impactant quan l’estiu passat el Jaume ens va proposar a en Bernat i a mi formar un equip d’atletisme amb nois del Casal dels Infants del Raval. La meva afició a córrer no venia ni d’un any enrere i era en part fruit de la crisi dels 34 anys i dels ensurts que donava la bàscula de tant en tant! Jo, monitor d’atletisme? Al Raval? Ja! No tenia cap tipus d’experiència anterior amb el Casal i l’únic que  coneixia era pel Jaume, que n’és des de fa temps un entusiasta i ho veia d’entrada molt més clar que jo. Fins que ens va convèncer. Ens vam engrescar ràpid. Era un bon repte, una forma de seguir fent esport i alhora una responsabilitat que em feia bastant respecte. Com ho faràs?, Estàs preparat?Com t’has de mostrar als nois?, com et veuran?, els sabràs engrescar?, els sabràs fer-se sentir a gust? T’hi sentiràs tu a gust? Com són aquests del Casal?

Els dubtes es van començar a esvair des del primer dia. Molts cares noves associades a  noms impossibles de memoritzar però, al final, nens amb ganes de passar-s’ho bé i amb ganes, mostrant-ho cadascú a la seva manera, de relacionar-se amb d’altres i amb tu. Em va sorprendre d’entrada el respecte amb que ens van “rebre” als monitors. Els “profes”, que ens diuen (em fa gràcia).

El repte era mostrar-los els beneficis d’allò que a nosaltres tant ens agradava.Córrer. Però aquí pots pecar de “motivat” i convertir-te en un “marcià” per persones les aspiracións de les quals són, en molts casos, diametralment oposades a les teves.

Però el tema ja havia engegat, no hi havia marxa enrere i pel que fos, semblava que la cosa funcionava.

Durant aquesta primera temporada hem fet algun tast competitiu amb la participació d’algunes curses populars; la Jean Bouin (el nostre bateig particular), la participació a les 24 hores de Can Dragó (experiència espectacular per l’ambient que es va crear), el Cross de Can Caralleu (disfrutant del privilegi de tenir Collserola tant a tocar), la Milla de la Sagrada Família (vivint també la part dura de la competició en forma de lesions i “pàjaras” d’alguns membres). També el formar part de la caminada a Montserrat ha sigut una experiència increïble, de resistència i superació.

 Hem rebut, també, de part de Corredors.cat una donació d’il.limitat valor com han sigut les bambes que han calçat els nois al llarg de la temporada. I diferents col.laboracions econòmiques de la Fundació Claror i altres per les inscripcions.


Personalment, però em quedo amb un dia d’entrenament Casal-Forum, millor dit, la tornada. Era un vespre a on notava massa exitació entre els nois; més dispersos del normal. Poca concentració i alguna cara llarga. Intentant reconduïr una mica el tema, els vaig proposar una cosa…Crec que durant aquells tres-quatre quilòmetres corrent en silenci i cadascú projectant la seva ment lluny de les cames, mirant els vaixells a l’horitzó del mar, o el crepuscle de la tarda, o pensant en un viatge imaginari al seu país, amb les seves famílies,  o en la xicota que els fes gràcia, el què fos, o simplement mirant com passaven les rajoles a tota velocitat per sota els  peus…quasibé marcant tots el pas a l’uníson i més agrupats que mai! Quina tonteria!, pensareu…Doncs vam coincidir en que va ser un moment màgic, cadascú corrent empaitant les seves il.lusions; un moment en que, com a Carros de foc, ens vam sentir veritablement EQUIP.



I de fet, fer equip crec que és un dels objectius principals d’aquest projecte. Fer sentir a cadascú com a part d’un tot, d’un col.lectiu; amb els seus propis rols, les seves pròpies relacions. De l’esforçar-se per no fer esperar als altres, del pensar amb el qui té més dificultats i afluixar una mica el pas. Però també de l’esforç personal, de l’afrontar la duresa de la  pujada, en silenci, sense queixes, potser des de la vivència que hi ha coses pitjors a la vida i que tampoc t’aniran esbombant als quatre vents com faria jo només que  el Garmin m’indiqués que porto les polsacions per minut una mica altes. Amb els nois aprens que has de ser clar, net, sense romañços. Que sí, que són nois, però amb molt per fer. Amb molt per córrer. Però també, de qui podem aprendre molt.

La veritat és que espero començar ja una temporada més amb el projecte ravaltraining.

Al final, després de la primera temporada, que m’ha passat volant, fas balanç i veus que realment ha valgut la pena; que reps molt més del què dónes; que al final l’esport ha sigut només una excusa per proporcionar a una sèrie de nois, molts d’ells amb molts pocs recursos i altres preocupacions, unes estones del que nosaltres anomenem “lleure”, però que per ells ha sigut com obrir una nova finestra de la seva vida cap a l’esperança que hi han moltes coses bones per viure, moments en que també cadascú d’ells pot disfrutar i ser un més d’un grup…. encara que potser després no tingui res per sopar… És així, no els arreglaràs la vida en cinc minuts, però veus que s’empapen d’aquella estona d’esport, de la diversió pròpia d’un nen de la seva edat, que se senten “normals”, orgullosos del seu propi esforç, de les seves pròpies ganes de superar-se a sí mateixos. Perquè la seva vida, com la de tots, és una carrera de llarga distància en la que el teu rival ets tu mateix. Ningú correrà per tu. Ells prou bé ho saben…


Ramon Calsina Ferrés (Voluntari de Casal Jove Atlas - Ravaltrainning-


divendres, 27 de juliol de 2012

Entrevista del mes...aquesta vegada de l'Estiu!

De Granollers a Santa Coloma, però amb un somriure, sempre somrient, així ens ve la imatge de Verónica tant als companys d'equip com als nois i noies del Centre Obert Adolescents (COA)  de Santa Coloma.
La imatge que ”al mal tiempo buena cara”, la cara de l'optimisme. Verónica és una persona molt treballadora, però en aquests temps que corren ara mateix està sense ocupació, encara així la idea d'ajudar als altres no es tanca a les seves expectatives, sinó més aviat el contrari. Va estudiar Relacions Laborals, ha impartit classes de prevenció de riscos laborals i és aquí on va descobrir, m'explica, la seva vena docent, per això es troba còmoda al COA donant les classes de reforç i de cuina, molt polifacètica com podem veure. Però les seves aspiracions no acaben aquí, aporta idees al grup, posa a disposició els seus coneixements sobre recursos humans per facilitar la inserció al món laboral, doncs tractant amb adolescents, és proper el pas dels estudis al treball i sent que pot ajudar molt en aquest projecte. A més veu que les seves idees són recolzades per l'equip encara que no sempre sigui immediata la posada a punt o no es tingui un ventall de recursos materials, doncs quant a recursos humans, persones com Verónica aporten un sense fi de infinites possibilitats.

Identifica la problemàtica de l'adolescència dins de les famílies, els camins a seguir del jove estan molt marcats pels seus pares, pels recursos econòmics i culturals, comprèn que la falta de coneixements sobre l'especialització en les professions frena la motivació dels adolescents.
Després d'haver passat per altres entitats, m'explica la seva percepció del voluntariat dins del Casal dels Infants "al voluntariat, ho el fan partícip, des del primer moment que entra, donant una formació i explicant  unes normes" "Una vegada al projecte t'expliquen les activitats del dia, hi ha programacions d'estiu, es valoren els punts negatius i positius al final del dia i això és fonamental"

Creu també molt important que des del COA els joves puguin no només participar de les activitats sinó definir-les, fer-les seves i és així com aquest projecte  cobra vida nodrint-se de la personalitat de cadascun de nosaltres, del conjunt de persones, voluntàries com Verónica, treballadors/es i usuaris/es. Amb l'esforç de tots no hi ha res impossible, sinó nous reptes que afrontar i amb aquest optimisme saludable i  contagiós Santako'A afrontarà el proper curs.

Entrevistadora : Noelia Corbalán membre de la Comissió de Voluntariat
Entrevista a Verónica Moreno Voluntària del Centre Obert Adolescents de SantaKo'A

dimecres, 4 de juliol de 2012

Tens alguna cosa a fer aquest Agost?


Aquest agost hi ha alguna setmana que no tinguis res a fer?
Tens ganes de conèixer a gent nova i compartir noves experiències?
Tens ganes d’anar a la platja, a la piscina o fer sortides culturals?
Tens ganes d’aportar el millor de tu i posar-ho a disposició d’altres?

          SALTA DEL TRAMPOLÍ I MULLA’T AMB EL VOLUNTARIAT!

Doncs et proposem que facis tot això i molt més!! Fes-ho acompanyant a infants i adolescents que necessiten cada vegada més del suport del Casal, que tenen ganes d’aprendre, de passar-ho bé i de tenir la oportunitat de tenir unes vacances especials.

Per aconseguir-ho cal la suma de molts esforços i tu pots ser un d’ells!!!
Si vols venir al Casal o coneixes algú que li agradaria venir truqueu al 933170013 i demana per Voluntariat!!

dilluns, 2 de juliol de 2012

Ja hem tancat el curs per continuar amb les activitats d'estiu!

Divendres 15 de juny l'equip del Casal vam donar la benvinguda a les activitats d'estiu i vam celebrar la finalització del curs. Aquest any , l'equip, ens vam reunir una vegada més al Jardí del Rei del Museu Marítim Drassanes i vam passar una vetllada animada i plena de bon ambient. 
Alguns van aprofitar per xerrar amb aquells que fa uns mesos es van conèixer a una trobada de l'Entitat, d'altres vam recordar moments compartits amb els infants, uns quants van fer ballar les neurones pensant en propostes noves per l'any vinent i d'altres van aprofitar per conèixer a nous i noves voluntàries!
Aquest any també vam fer l'entrega de premis del II Concurs de Relats que gràcies a la col·laboració de l'Hotel Acta Mimmic i la Fàbrica de Cerveses Moritz vam poder fer entrega d'un dinar-migdiada a l'hotel i un sopar per a dues persones a la fàbrica Moritz als 2 primers guanyadors: la Margarita Català (voluntària de l'Aula de LLengües) i el Daniel Pedroso (voluntaria del Centre Oberts Infantil). 




La cerimònia d'entrega de Premis va ser força divertida! La Comissió de Voluntariat ens va sorprendre amb una actuació caracteritzada amb l'enfonsament del Titanic. No hi va faltar creativitat i bon humor!!



I en definitiva, un any més vam celebrar ser un gran equip!! 







Gràcies a totes les persones que fem possible el Casal cada dia!



dilluns, 11 de juny de 2012

Entrevista del mes!


Existeix un proverbi xinés que diu: «Procura viure en temps interessants». Doncs bé, els temps que ens toca viure realment són interessants ... i difícils! Treballo en una ONL que es dedica a temes de salut i, que us haig de dir de com està aquest tema en el nostre país en l’actualitat! Només cal que enceneu la televisió o que escolteu el comentari de quelcom al metro... Jo, la veritat, de vegades em deprimeixo pensant que això ja no té remei. Però, aleshores, em trobo amb algú del Casal que em mostra com n’estic d’ equivocada. La història que us vull explicar avui tracta d’això: de canvis, de creences, de coratge i de solidaritat... i de gent jove que, en contra del tòpics, em fa estar convençuda que el futur continuarà sent “interessant”, però que hi haurà persones que es seguiran enfrontant a ell. I ho milloraran!

En un interessant article publicat a La Vanguardia, el passat 15 de maig, Lucía Etxebarria deia: «Vamos a aclarar las cosas. No están haciendo recortes en sanidad porque la cosa esté así de mal, sino porque la sanidad es un gran negocio, y si se privatiza, al estilo de Estados Unidos, muchos se van a hacer multimillonarios. (...) Usted que me lee: tome conciencia, por favor. El fútbol es un negocio. Los toros, una tortura. Los gastos del Congreso, un lujo innecesario. Las pensiones vitalicias, una enorme falta de ética. La fe es una opción. Pero la salud es un derecho». No sé si Lara Concellón Fochesato, voluntària del Centre Obert Infantil y tutora de voluntàries i voluntaris del seu projecte, ha llegit a la Etxebarria, però sé que aquest és un concepte que té molt clar i que promou aferrissadament perquè, com ella diu: «...yo me busco mucho la vida».

Com a voluntària del Casal, membre de l’Associació i membre de la Comissió de Voluntariat, penso que el Casal no es limita a ser un lloc on “poder ajudar als col·lectius més desfavorits”, sinó que, des de la perspectiva del voluntari/a, ha de ser un espai on fer ciutadania, d’una forma democràtica i real (un tema molt actual aquest, però que el Casal promou des de fa 29 anys). Un lloc on poder crear i exercir de ciutadans responsables, com va dir la Pepa Sala, altre membre de la Comissió de Voluntariat. En la meva opinió, la Lara és un exemple d’això.

Lara, de 24 anys, ha estudiat odontologia a la universitat va començar a fer pràctiques d’odontopediatria. Aleshores ja era voluntària del Casal i va pensar: «...en el Casal hay unos dientes que" flipas" y entonces fui a hablar con mi educadora (...) y entonces yo lo único que pude hacer es ir a hacer revisiones puntuales con un grupo de amigos». Lara vol que “els seus nens” tinguin una bona prevenció i, fent que es netegin les dents quan arriben al Casal, «...como mínimo me aseguro de que se laven los dientes una vez al día». Quan Lara va acabar la carrera, fa molt poc temps, es va dedicar de ple a aquest projecte seu. I va encomanar aquesta preocupació seva a d’altres companys i companyes que, de forma completament voluntària i gratuïta, van començar a fer revisions als nens i les nenes del Casal. Però no es conformen amb això: també consciencien a les seves famílies de la importància de cuidar de les dents dels seus fills i filles i, ara, estan preparant xerrades per a les famílies. Reconec que mentre parlava amb ella jo anava pensant: Visca, aquest és l’esperit!

Us haig de dir que Lara és una persona amb recursos, personals i interpersonals. Aquests recursos li han facilitat que el seu projecte fos conegut per altres institucions que li han ofert el seu suport i, inclús, el seu finançament. I, així, ella i els seus companys i companyes estan oferint els seus serveis en d’altres llocs. De vegades, inclús ha portat a alguna «mamá del Casal» a la clínica on treballa per a fer-li una radiografia sense que se li cobrés el servei. Perquè ella vol tirar endavant amb aquest projecte i, amb el temps, poder oferir uns serveis integrals a aquells “col·lectius més desfavorits” dels que parlàvem al principi. I aquí entrem en una altra fase que, per mi, va ser molt interessant de la nostra conversa. Què t’aporta a tu el Casal?, li pregunto Què t’ha fet canviar? «Yo antes era una persona como muy cerrada, mis amigos... Y ahora, la diversidad... me doy cuenta de que no me puedo perder la oportunidad de conocer a una persona [solament per l’etiqueta]». Des que la conec, i ja fa un temps d’això, Lara sempre ha estat vinculada al món del voluntariat. Tanmateix, els llocs on havia estat li van mostrar una visió més assistencialista del voluntariat i, per que no dir-ho, era una mica allò de “donar pa als pobres”. El Casal li ha mostrat una forma diferent de fer les coses; li ha mostrat una forma diferent de pensar les coses. Nosaltres no volem repartir el pa, volem que les persones puguin menjar per si mateixes i amb dignitat, amb la dignitat que, com la salut, és un dret de totes i tots.

Per cert, no us preocupeu! La Lara ofereix els seus serveis en d’altres institucions, en d’altres àmbits que també ho necessiten. Perquè és una ciutadana responsable (què és del que es tracta). Però, quan vam arribar a l’apartat de confessions, ella em va dir que, en el fons, pensava que havia creat aquest projecte com a forma d’estar sempre vinculada al Casal, perquè, senzillament, és el Casal!

No us enganyeu, la Lara és una persona excepcional. Però el Casal és un espai on podem donar forma a aquesta excepcionalitat que ens caracteritza a tots i totes les que formem part. No importa si som treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries, usuaris i usuàries... tots i totes som Casal, i tots i totes som necessaris per a poder donar continuïtat a aquest gran projecte que es diu Casal dels Infants.

Pepa del Pino : Comissió Voluntariat 

Nota: Des de la Comissió de Voluntariat volem potenciar l’excepcionalitat que et caracteritza a tu, que ens estàs llegint. Nosaltres també tenim el nostre projecte dins del Casal i també ens ho creiem. Consisteix en fer del voluntariat una gran família. Per això, ens agradaria que arribés un moment en el que ja no parléssim dels voluntaris i voluntàries, sinó de la Lara, del José, de la Carme... Per això, volem fer-te una proposta: vols ser tu el següent en explicar-nos una història del Casal? Vinga, fes-ho!

dimarts, 5 de juny de 2012

QUÈ FARÀS AQUEST ESTIU? VINE A FER GRESCA AL CASAL!

Aquest estiu... t’animes a fer voluntariat?

Aquest estiu, al Casal dels Infants, necessitem ser més per persones per mantenir oberts el màxim nombre de projectes possibles i acompanyar els infants i joves que més ho necessiten

L’estiu pot arribar a ser una època molt dura per a aquells que no poden gaudir d’unes vacances com les de molts nens, nenes i joves. Per a molts infants i joves l’estiu es resumeix a tenir molt temps lliure, pocs recursos per poder-lo aprofitar i moltes hores per estar al carrer. Per això no tanquem per vacances, perquè aquesta època és especialment delicada i cal unir tot l’esforç per donar suport a tots aquells que ho necessiten.

Aquest any el Casal dels Infants fa un esforç extraordinari per obrir el màxim de projectes a l’estiu i poder oferir activitats que mai! Hem de donar oportunitats formatives i de lleure durant les vacances del infants i joves i per això al Casal farem més activitats en aquells barris en els quals treballem.
Necessitem ser més persones que acompanyen persones , i tirar endavant el Casal d’estiu, les classes intensives de català, les activitats amb famílies, l’espia de ludoteca, les colònies i campaments, el reforç escolar al barri del Raval de Barcelona, a Santa Coloma i a Badalona.

T’animes a fer voluntariat? Vols formar part de l’equip d’estiu del Casal? Coneixes algú que podria estar interessat/da? Posa’t en contacte amb nosaltres a través del 93 317 00 13, o envia un correu electrònic a https://correo.casaldelsinfants.org/owa/redir.aspx?C=c3c008b0ee4e409ea6adb501c7195c2b&URL=mailto%3avoluntariat%40casaldelsinfants.org.  Aquest estiu, necessitem el teu cop de mà!

Per animar-te et deixem el vídeo de tres voluntaris de la Mina que t'expliquin la sena experiència!!


dilluns, 4 de juny de 2012

Formació Taller antirumors: Els rumors són com els virus


El dimecres 30 de maig va finalitzar el Cicle de Cultura, Identitat i Interculturalitat del Casal amb el Taller Antirumors impartit per Rafa Crespo, Formador d'Agents Antirumors, Antropòleg, Docent en Master de Desenvolupament Internacional i Codesarrollo.

Els rumors sobre les persones immigrants ("els altres", que sempre han existit i dels quals formem part) són cada vegada més nocius, més aguts i s'han transformat en una de les eines principals de manipulació per part dels partits polítics en pro de fomentar unes idees que instauren la por, la culpabilitat en "els altres" i per tant el racisme; tot això, tan sol per guanyar vots i manipular a la ciutadania. Com ben es va esmentar en un escrit del segle IV sobre l'art de la guerra: "fomenta la discòrdia i guanyaràs", això és el que sembla prevaler en les polítiques a Europa.

Els rumors són com els virus, no es poden matar, encara que sí podem tractar-nos i enfortir el nostre sistema immunitari, aprenent a gestionar-los i prenent precaucions per evitar la seva propagació, és a dir frenant la cadena de divulgació dels rumors. Per tractar-los disposem d'eines, n'hi ha prou amb conèixer-les i començar a aplicar-les. Podríem començar per: "tractem amb humor el rumor", així doncs "relaxem-nos en abordar-ho" atès que el rumor comporta una càrrega emocional; podríem seguir amb "informem-nos be prèviament" sobre aquests rumors que flueixen com l'aigua (existeixen nombroses fonts d'informació com la web: bcnantirumors.cat), desemvolupem l'autoconeixement (com actuem nosaltres i nosaltres mateixes davant els rumors) i per finalitzar, formem-nos i practiquem abans dins de les entitats, famílies o petits nuclis per poder començar a intervenir en l'exterior.

Aquet és el propòsit de persones com el Rafa Crespo que dediquen gran part de la seva labor en la lluita contra aquesta xacra dels rumors sobre la immigració que, al principi, podria començar a eradicar-se en l'educació primària, ensenyant als més joves, mitjançant l'educació emocional i l'acceptació de la diversitat i multiculturalitat, el respecte dels drets de tots i totes, així com l'apreciació dels valors humans.

Una labor que tota persona, després d'un curt aprenentatge, pot començar a posar en pràctica en el seu dia a dia, sobretot les que treballem en l'àmbit social.

Corre un rumor en el Casal dels Infants!: "el Casal seguirà oferint formació sobre temes d'interculturalitat"...

Salvana voluntària del Casal dels Infants.


dilluns, 21 de maig de 2012

La Trobada Anual un èxit compartit ple de propostes de futur!




Dissabte 19 de maig, gairebé 200 persones de l'equip del Casal vam estar elaborant propostes per construir el futur del Casal.
Va ser una jornada exitosa i de treball. Vam compartir, debatre, participar i reflexionar conjuntament

Vam construir entre tots i totes propostes respecte:

Com potenciem el valor i significat de l’acció voluntària en el nou context social per fer possible la transformació de l’entorn?


 







Com fomentarem que els infants, joves i les famílies siguin autònoms, estiguin apoderats, i s’impliquin en la millora social del seu entorn?









Com caldrà actuar en les necessitats socials emergents de forma integral i innovadora?
Com implicarem la societat en la millora dels barris?
Com ens haurem de relacionar amb la Xarxa ciutadana i altres agents per aconseguir millores als barris?










Com ser una entitat transformadora sostenible i competent?
Què hem de fer per esdevenir Casal a cada barri?








Ara cal desenvolupar LES IDEES que us farem arribar ben aviat i entre tots i totes durem a terme! Felicitats a TOT l'Equip!

 ENS TORNEM A VEURE DIVENDRES 
 15 DE JUNY AL SOPAR DE FINAL DE CURS!!!


dimecres, 16 de maig de 2012

I desprès de la trobada....Sopar i Concurs de Relats!!

Un any més el 15 de juny celebrarem el sopar de final de curs de totb l'equip del Casal.
Aquest any celebrarem el 2n Concurs de Relats on tots els voluntaris i voluntàries podran escriure'ns la seva experiència  al Casal!

dilluns, 14 de maig de 2012

El nou Pla Estartègic del Casal 2013-2017

Ja estem a punt per la Trobada Anual del proper dissabte 19 de maig! Enguany estem en un pròcès de reflexió i debat per establir les línies prioritàries que l'Assosiació del Casal liderarà fins al 2017.


En aquest procès de participació i consulta ja hi hem participat més de 100 persones de l'equip. Hem analitzat quin és l'estat actual del Casal, hem aportat la nostra visió i coneixement de l'entitat. Hem reflexionat, hem après i ens hem conegut més  però també ens ho hem passat molt bé!!
Us esperem dissabte per seguir construint Casal entre tots i totes!

divendres, 20 d’abril de 2012

Iniciem el procés de reflexió i consulta per elaborar el 2n Pla Estratègic de l'Assosiació del Casal

Ja hem iniciat el procés de consulta del 2n Pla Estratègic del Casal dels Infants on tots i totes tindrem el nostre moment per participar-hi. El procés d’elaboració és una oportunitat per reflexionar i aprendre sobre què és i què volem que sigui el Casal com a entitat diferencial, sostenible i transformadora des d’ara i fins el 2017

Al llarg d'aquest procés realitzarem diferents consultes internes (a usuaris i equips de treball) i externes (a socis col·laboradors, empreses, administració pública, etc).

Entre totes i tots aportarem reflexions i propostes que orientin la definició del Pla.


Com sempre us convidem a fer-nos arribar les vostres reflexions, propostes i visions a voluntariat@casaldelsinfants.org.

Us seguirem informant pròximament!

Ens agradaria que l'equip del Casal aprofitem aquest moment de participació i junts ens trobem a la Jornada del Dissabte 19 de maig del 2012.

dimarts, 10 d’abril de 2012

II Formació Cultura i Identitat



Divendres passat 30 de març, va tenir lloc la segona Formació del Cicle sobre Cultura Identitat i Interculturalitat del Casal.
En aquesta sessió es van treballar els complexos conceptes d'identitat i de cultura a través de conceptes com les de Amin Malouf (escriptor libanès, Premi Príncep d'Astúries) en el seu llibre “Les identitats assassines” i de l'arbre dels nivells de cultura de Kalpana Das (Directora de l'Institut Intercultural de Montreal). Després de visionar el primer vídeo de “la Hiyab de Xavi Sala “, un animat debat ens va portar a l'etern (i espero que aviat passatger) conflicte que suposa per a moltes persones el vel i la condició de la dona de cultura musulmana en les societats occidentals.Cal destacar els vincles que va tenir la cultura espanyola amb la cultura musulmana (de religió islàmica) en la història i les reaccions que això pot comportar en l'actualitat, atès que la memòria històrica està arrelada en cadascun i una de nosaltres i forma part, com ben explica Kalpana Das, d'aquesta part mítica, les arrels, de l'arbre de les nostres cultures.

La tercera i última Formació del Cicle, “el Taller antirrumors”, tindrà lloc el 30 de maig de la mà de Rafael Crespo, formador d'Agents Antirrumors i historiador del Centre de Estudis Africans juntament amb la Xixa teatre. Mitjançant una part teòrica i unes dinàmiques participatives, ens faran treballar els estereotips, els prejudicis i els rumors en relació a “als altres” amb la finalitat de poder conèixer-los, combatre'ls i aplicar les noves formes de relació en la nostra tasca dins i fora del Casal dels Infants.
Video Hiyab: http://www.youtube.com/watchfeature=player_detailpage&v=lwcev9iule8

Salvana (voluntària i membre de la Comissió de Voluntariat)

dilluns, 26 de març de 2012

Voluntària de Badalona ens explica la seva experiència a Carrilet!!

http://tvbadalona.xiptv.cat/nines-russes/capitol/15-de-marc-de-2012#.T3BzyWbkP_A.blogger

Una píndola informativa sobre la gestió del voluntariat a Badalona






El passat dilluns 15 de març es va portar a terme una píndola formativa sobre gestió de voluntariat a càrrec del Casal dels Infants. El curs forma part del pla de formació del SDIC per a entitats, grups i serveis del territori.
La majoria de les entitats sense ànim de lucre, necessiten de la figura del voluntariat per a la realització de les seves activitats. A més a més, en el cas del nostre territori, molts grups i entitats funcionen
exclusivament amb voluntariat.
Per tal de garantir la qualitat de l’activitat en la qual participen les persones voluntàries, és imprescindible tenir un bon projecte que inclogui la coordinació i el seguiment de tots els agents que interactuen a la nostra entitat, conjuntament amb els responsables de voluntariat.
La gestió del voluntariat s’ha de realitzar mitjançant uns processos senzills, flexibles i de fàcil adaptació, tenint en compte tot el cicle del voluntariat, des de la captació, la incorporació, la participació i si es dóna, la desvinculació de la persona voluntària de la nostra entitat.
La persona voluntària necessita una primera acollida i orientació, un acompanyament a la incorporació dins l’entitat, una formació adequada a l’activitat que ha de realitzar, un seguiment, etc.
Disposar d’un procés de gestió de voluntariat és clau per portar-ne a terme una gestió eficaç, facilitant l’accés, la incorporació i la participació del voluntariat en la nostra entitat.
Amb aquesta píndola formativa es pretén donar a conèixer els requisits mínims que ha d’haver en cada procés per a una òptima gestió del voluntariat. Si vols consultar el material de la formació
segueix aquest aquest enllaç

dijous, 22 de març de 2012

La meva experiència a la Mina

Feia més de dos anys que treballava com a voluntari al Casal. El meu ofici de periodista em va portar directament a fer-ho al departament de Comunicació, on em dedicava –em dedico encara- a redactar textos per la web, fer recull de notícies, netejar el fons de fotografies, posar al dia el Facebook i revisar el contactes amb els mitjans de comunicació. Estic encantat amb la feina, tinc molta sort amb les meves companyes d’equip –tot dones, em sento com el pare de totes elles- i m’agrada baixar al Raval, un barri que vaig freqüentar bastant durant la meva joventut.
Però també tenia ganes d’un contacte més pròxim amb joves i quan em va arribar un mail demanant voluntaris per ajudar a la Mina no vaig dubtar en respondre. Sembla ser que no és fàcil trobar voluntaris per la Mina, potser perquè el barri és lluny o per la fama que té de conflictiu. El fet és que vaig ser acollit amb els braços oberts per l’equip de monitors, monitores i voluntaris que treballen allà.
El local del Casal acaba de ser renovat i és ampli i lluminós. L’equip, entusiasta. La feina, engrescadora. Però les condicions materials són dures. Per manca de subvencions, es va tancar fa ja tres anys el projecte dMoto. També per falta de diners –el Casal compta amb un 15% menys de pressupost- no han estat renovats els contractes d’alguns monitors i els projectes han quedat molt coixos. Els ànims, però, segueixen en alt.
Els habitants de la Mina pertanyen, en la seva majoria, a l’ètnia gitana. Han tingut una escolarització escassa i dolenta, es casen i tenen fills molt joves. Segueixen vivint amb els pares i els treballs als quals poden optar són de poca especialització. Hi ha també emigrants del Marroc, del Pakistan i d’alguns països sudamericans. Els pocs joves que han acabat els seus estudis els han aprofitat molt poc. I es troben amb greu mancances a l’hora de buscar feina. El seu coneixement del català és també molt baix. La meva tasca a la Mina és treballar amb nois i noies repassant coses tan elementals com les quatre regles o normes molt simples d’ortografia.
He notat una notable diferència entre nois i noies, sobretot entre els gitanos. Elles són molt més responsables, porten el pes de la família i dels fills i no es repengen com la majoria dels seus companys. El problema principal, però, és la falta de continuïtat en les seves activitats. Falten a classe sense motiu i molts no acaben de valorar els avantatges d’una bona preparació.
El factor econòmic és també rellevant. No tenir diners per comprar una tarja de metro pot ser el motiu de no poder fer a Barcelona les pràctiques requerides per completar un curset professional.
Malgrat tot, considero que estem fent una tasca molt positiva i que el Casal s’ha convertit en un referència al barri de la Mina.


Jorge de Cominges

dilluns, 12 de març de 2012

CONCURS DE RELATS CASAL DELS INFANTS 2012



Comencem a preparar el Concurs de Relats d'enguany!!
Reserva't la data pel sopar de final de curs 15 de juny i pensa quin relat presentaràs sobre la temàtica del Moviment Persones per Persones  al IIConcurs de Relats!!!

Et seguirem informant!!