La Ravalstoltada...un somriure a la cara!

La festa de Carnestoltes del barri del Raval.

I aquí està el torneig de ping-pong, el de bàsquet i, com no, la música que impregna aquest barri sempre.

Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans,  fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.

I un altre any més, tornada a casa amb el somriure a la cara!.

Lucas P.

Voluntari de Casal Jove Atlas

El Casal rebem el Premi Nacional del Voluntariat 2012

Ahir al vespre en el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat, va tenir lloc  l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que organitzen conjuntament el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El president del Casal, Dani Jorquera, rep el Premi en nom del Casal dels Infants, entitat de voluntariat que el darrer any ha comptat amb el suport de més de 750 persones voluntàries que s’han implicat en els equips per acompanyar els infants i joves que viuen situacions de fragilitat als barris més vulnerables del país. Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi.

El Premi Voluntariat 2012 és un reconeixement als projectes de promoció del voluntariat que excel•leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària i la seva valoració social.

Moltes gràcies a totes les persones que, dia rere dia, ens fan creure que un altre món és possible. Aquest premi és un homenatge a les persones que dia rere dia apostem per demostrar, des de l’acció, que un altre món és possible. I al Casal ens ho creiem, i lluitem per transformar-lo, amb molta esperança i il•lusió.

Gràcies als més de 750 voluntaris i voluntàries que el darrer any s’han implicat per tirar endavant els diferents projectes! Per a nosaltres és un premi comptar amb ells i aquest reconeixement és seu!

Al final de l'acte vam poder gaudir del grup de Gospel "The Gospel Viu Choir", que ens va emocionar cantant el "Poema als Voluntaris" d'en Miquel Martí i Pol

Poema als voluntaris

　

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la

tan plenament que per força desvetlli

ressons inesperats i manifesti

tota la seva insòlita tendresa.

　

D’aquest espai misteriós i dúctil

com una mà d’infant o com un repte

tots en som responsables, i ja és hora

d’assumir-ne l’esforç i la bellesa

posant a prova sense cap recança

les mans, la voluntat i la mirada,

fent vibrar el gest amb tot el determini,

sentint-nos desimbolts i solidaris.

　

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l’esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.

　

Miquel Martí i Pol

“Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”

Mati del Dia de la Mercè. El centre de Barcelona bull de gent amunt i avall buscant els espais de la festa: grallers, castellers, gegants i capgrossos,...  i a la plaça de Catalunya la Fira de les Entitats.

La plaça encara conserva una certa tranquil·litat però el formigueig de gent  i les paradetes de les entitats, que des de fa una estoneta ja estan a ple rendiment, fa que s’estigui a gust “remenant les cireres” i veient la informació i activitats  de cadascuna de les associacions.

A  l’estand del Casal dels Infants em trobo a la Rocío que junt amb la Thais , ja han preparat els papers i tota la informació. Amb la Rocío anem a la cafeteria d’Intermon a la mateixa plaça i mentre prenem un cafè m’explica la seva experiència com a voluntària al Casal.

“ Vaig començar a ser voluntària per dies concrets en dies festius o fires com aquesta de les entitats”. “He participat entre d’altres a la Fira per la Terra, a l’estand al barri del Raval i altres . També el passat  Sant Jordi, vaig estar venent roses. Aquest dia feia il·lusió com s’anaven venent totes les roses fins que, abans d’acabar el dia, es van esgotar totalment, amb el que es va complir plenament l’objectiu de difondre l’activitat del Casal dels Infants al temps que es recaptaven uns diners” . (Me la vaig  imaginar cridant “Que me las quitan de las manos”, però no li vaig dir. Ho faig ara).

La Rocío també m’explica que ara col·labora en el projecte Cercles a Reina Amàlia al barri del Raval, a on busquen donar cohesió confiança a dones que van obrint-se camí  en una nova societat i que a poc a poc van creant la seva pròpia xarxa  de suport.

La veig gaudir quan m’explica les reunions entre tècnics i voluntaris per avaluar el treball fet  i veure com sorgeixen  inquietuds noves. M’ho resumeix  en una sola frase : “És molt Xulo.”

Ja em vaig adonant que estic davant un tot-terreny del voluntariat i que no distingeix entre festius i laborables per aportar el seu granet de sorra a la tasca solidària.

Mentre el sol es va apoderant de la plaça Catalunya, m’explica el procés de com fer de voluntari en aquests dies festius. Com tots els voluntaris rep un correu cada vegada que hi ha una necessitat de voluntariat i  ella s’apunta les hores que li van bé. Com que ja la coneixen ja sap que esta en una llista de reserva per aquestes  activitats. Vaja, que se li diuen “Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”, ella es prepara ràpidament pel que calgui i a on calgui

Em comenta que aquests dies  sobretot ve gent que vol informació per tasques de voluntariat,  estudiants per temes de pràctiques i gent que l’únic que vol és informar-se de  la tasca que fa el  Casal.

La Rocío em confessa  una de les seves motivacions per apuntar-se al voluntariat : ‘”m’agrada el treball amb persones. Part de la meva formació i treball ha estat relacionat amb el turisme. I m’agrada el fet de treballar amb persones, i la tasca de voluntariat en el Casal també te molt a veure amb tot això, tant  al estand com al projecte cercles tenim molt tracte amb les persones”.

La Rocío també  m’explica com una mostra de l’anar i venir  de gent i de projectes, que a vegades suposa el Casal dels Infants, com un dia que va arribar la Directora del Casal ,  desconeixent qui era, li va preguntar a quin projecte hi col·laborava. Avui encara  riu. 

Acabem el cafè i tornem a l’estand del Casal  a l’altra banda de la plaça Catalunya i la deixo junt amb la  Thais amb la seva tasca de voluntària, i comprovant in situ com es dona aquesta informació. Així tot el matí  fins que arribi el voluntari  que li farà el relleu . Ja sabeu que si algun dia us trobeu amb un estand del Casal dels Infants potser us atendrà la Rocío i potser  us vendrà una rosa si es necessari al temps que us explica el projecte Cercles. Vaja  que jo no em perdria la oportunitat d’apropar-me a demanar informació.

 Toni i Rocio Voluntaris del Casal

Ja hem tancat el curs per continuar amb les activitats d'estiu!

Divendres 15 de juny l'equip del Casal vam donar la benvinguda a les activitats d'estiu i vam celebrar la finalització del curs. Aquest any , l'equip, ens vam reunir una vegada més al Jardí del Rei del Museu Marítim Drassanes i vam passar una vetllada animada i plena de bon ambient. 
Alguns van aprofitar per xerrar amb aquells que fa uns mesos es van conèixer a una trobada de l'Entitat, d'altres vam recordar moments compartits amb els infants, uns quants van fer ballar les neurones pensant en propostes noves per l'any vinent i d'altres van aprofitar per conèixer a nous i noves voluntàries!

Aquest any també vam fer l'entrega de premis del II Concurs de Relats que gràcies a la col·laboració de l'Hotel Acta Mimmic i la Fàbrica de Cerveses Moritz vam poder fer entrega d'un dinar-migdiada a l'hotel i un sopar per a dues persones a la fàbrica Moritz als 2 primers guanyadors: la Margarita Català (voluntària de l'Aula de LLengües) i el Daniel Pedroso (voluntaria del Centre Oberts Infantil). 

La cerimònia d'entrega de Premis va ser força divertida! La Comissió de Voluntariat ens va sorprendre amb una actuació caracteritzada amb l'enfonsament del Titanic. No hi va faltar creativitat i bon humor!!

I en definitiva, un any més vam celebrar ser un gran equip!! 

Gràcies a totes les persones que fem possible el Casal cada dia!

La Trobada Anual un èxit compartit ple de propostes de futur!

Dissabte 19 de maig, gairebé 200 persones de l'equip del Casal vam estar elaborant propostes per construir el futur del Casal.
Va ser una jornada exitosa i de treball. Vam compartir, debatre, participar i reflexionar conjuntament

Vam construir entre tots i totes propostes respecte:

Com potenciem el valor i significat de l’acció voluntària en el nou context social per fer possible la transformació de l’entorn?


 







Com fomentarem que els infants, joves i les famílies siguin autònoms, estiguin apoderats, i s’impliquin en la millora social del seu entorn?

Com caldrà actuar en les necessitats socials emergents de forma integral i innovadora?
Com implicarem la societat en la millora dels barris?
Com ens haurem de relacionar amb la Xarxa ciutadana i altres agents per aconseguir millores als barris?

Com ser una entitat transformadora sostenible i competent?
Què hem de fer per esdevenir Casal a cada barri?

Ara cal desenvolupar LES IDEES que us farem arribar ben aviat i entre tots i totes durem a terme! Felicitats a TOT l'Equip!

 ENS TORNEM A VEURE DIVENDRES 

 15 DE JUNY AL SOPAR DE FINAL DE CURS!!!

L'equip del Carrilet guanya el IConcurs de pastissos de la Nit del Voluntariat

El pastís guanyador de la Nit del Voluntariat va ser per l'Equip de Badalona del Projecte "El Carrilet". El jurat format pels membres de la Comissió de Voluntariat el van valorar pel bon gust, el bon treball en equip i per la seva bonica decoració...

Aquí teniu la recepte i una imatge de l'entrega del premi!!

Felicitats Equip del Carrilet!!

Pastís de iogurt:

Aneu ficant per ordre els següents ingredients (en un bol):
(Les mides les prendrem sempre amb el got del iogurt)

-1 iogurt (millor natural)
-1 got (de iogurt) d'oli (oliva o girasol)
-2 gots (") de sucre
-3 ous
Es barreja tot molt bé
S'incorpora:
-3 gots (iogurt) de farina
-1/2 got cacau en pols
-1 sobre de llevat en pols
Es barreja tot molt bé
Es tira un raig de vi blanc (o anís o qualsevol licor que agradi)
-3 pomes (sense pell) en llàmines

Fins aquí tenim la recepta base. Es pot ratllar o tallar poma a trossos, posar-hi fruits secs, cacau en pols... i canviar-li els tipus de farina i sucre (integral, espelta...). Com vulgueu, sempre surt molt bo!!!

Una coseta: quan comencem a preparar-ho hem d'engegar el forn (a dalt i a baix) a uns 170 graus i quan fiquem el pastís només hem de deixar la part de baix, també a 170 graus. Triga uns 45 minuts en fornejar-se. Abans de treure'l podem fer la prova de punxar-lo amb un ganivet: si surt net vol dir que ja està al punt!! Bon profit!!!

RELAT GUANYADOR DEL 1er CONCURS DE RELATS

"COLORS SOBRE UN FONS EN BLANC I NEGRE"
És un dia més d'Abril.
Em sembla la mateixa tarda de primavera, quan ajudava el meu fill Pol a fer els seus deures de l’escola.
Problemes de matemàtiques i preguntes sobre un text de la Llegenda de Sant Jordi...
Els meus pares havien fet l'esforç de dur-me a una bona escola i veure’m a la Universitat i per tot aquell esforç jo vaig poder ajudar el meu fill .
Recordo aquells llibres en català i les seves llibretes amb bona lletra i encara els guardo, malgrat en Pol ja és gran. Ara és metge, treballa en un hospital i té un futur ple d'oportunitats.
Penso en aquella tarda asseguda a la taula amb el meu fill sense nostàlgia. No la sento des de que sóc al Casal, al costat de la Raissa, l'Ali i l'Omar, ajudant-los a fer els seus deures.
Les seves mares van néixer en un poblet del Marroc, no van anar a l'escola, no saben parlar el català i no entenen el que diuen els llibres dels seus fills, però els duen a una bona escola i volen veure'ls a la Universitat. També guarden les seves llibretes amb bona lletra i sota el vel que duen al cap amaguen la nostàlgia de la seva infantesa al poble on van néixer.
El mateix esforç de pares, la mateixa Llegenda de Sant Jordi, vels nous d'esperança i una tarda que sembla repetida per a un futur que vol ser diferent.
Tant hi fa que hagin passat 25 anys...torna a ser Abril en el full del calendari i en el d'una llibreta per omplir . No es diu Pol, però l'ajudo a fer els deures, com ho voldria fer la seva mare; perquè arribi a ser metge, treballi en un hospital i el seu futur sigui ple d'oportunitats. I no estem sols, son molts els que ens expliquen com és el lloc d'on vénen i molts els que els expliquem cóm és el lloc on som i junts dibuixem un mapa diferent del que hi ha als llibres de geografia.
No hi ha lloc per l'enyorança en aquesta sala plena de vides, llibretes ,joguines ,parets folrades de dibuixos de molts colors sobre un fons en blanc i negre i la llum del sol que entra content per les finestres del Casal encomanant-nos la seva insistència de tornar cada tarda per veure'ns riure i viure junts, en el mateix espai i en un mateix món que encara no hi és als llibres de geografia.
En acabar la tarda, a la Raissa, l'Alí i l'Omar els han vingut a buscar les seves mares per anar a casa. Amb els deures fets i el somriure als llavis faran el camí parlant en el seu dialecte de com els ha anat el dia i del que faran demà.
Demà seguirem omplint les llibretes amb bona lletra ,amagant la nostàlgia sota el vel , units a l'esforç d'uns pares per que aquests nens siguin metges o mecànics, treballin, tinguin un futur ple d'oportunitats i seguint a la taula sabent què hi diu als llibres dels seus fills.
Cau la tarda també pels que tornem a casa amb el mateix somriure que els nens i les seves mares s'han endut per fer el seu camí. Hi ha més color als carrers i a les vides des de que uns i altres no fem servir el blanc de ignorància i el negre de incertesa per pintar un paisatge on el cel és tan blau com el mar que compartim, la terra és del mateix verd que el color de l'esperança i el sol ens acarona a tots amb pinzellades de vermell i groc.
Ser al Casal és com tornar a obrir aquelles llibretes d'en Pol amb bona lletra, on ell escrivia al meu costat, una tarda de primavera , el camí cap el seu futur.
És un dia més d'Abril.

Montserrat Marquès

US CONVIDEM A LLEGIR LA NOTÍCIA DEL SOPAR FENT UN "CLIK "A: http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=975

parlant amb la xarxa d'empreses del Casal

Dir-vos que parlar avui aquí és tot un repte i que estic totalment nerviosa.
Em van demanar que avui parles del Voluntariat, cosa que faig habitualment ja que és la meva feina, però avui se’m feia una muntanya….Des d’on us havia de parlar, com, i què voldríeu sentir…
El primer discurs pensat era un pel fred i sobretot tècnic…clar!
Què pensava? ui! ara no vull que aquestes persones pensin que el Casal som una colla de “hippies” he de fer un discurs moolt Professional, però al mateix temps la reflexió ha estat, llavors vol dir que ells són una colla d’empresaris sense emocions???? NO!! Clar que no, ni una cosa ni l’altra.
Si una cosa he après amb els 10 anys que porto el Casal és que tots, tots, som persones!
Quan explico als voluntaris més joves perquè el Casal col·labora amb les empreses els hi dic:
“mireu aquí no hi ha ni bons ni dolents, si de cas responsables i tots som responsables de que la situació de molts Infants, joves i famílies millorin. Tots som responsables que aquells que cada dia ho tenen més difícil tinguin una oportunitat.”
Quan parlem de la col·laboració entre les empreses i el Casal normalment ho fem pensant en donatius de materials, aportacions econòmiques, inserció de joves etc. Però crec que tot això va més enllà …
Mireu, al llarg del 2010 hi ha hagut més de 800 ciutadans col·laborant en les activitats del Casal això significa el 80% de l’equip humà de l’entitat

D’aquests col·laboradors/es el 60% estan treballant i la majoria ho fan en empreses.
Algunes persones fins i tot han vingut gràcies a la seva empresa.

L’altre dia a la formació una noia la thais, m’explica que ha decidit implicar-se i participar al Casal perquè la seva empresa n’és col·laboradora i ha decidit conèixe’l i implicar-se per motivació pròpia.
També hi ha empreses que han començat a col·laborar perquè hi havia un treballador que va anar al seu cap i li va dir, sóc voluntari del Casal i crec que podríem col·laborar-hi.

Hi ha persones que venen al Casal amb la idea d’ajudar, de fer alguna cosa, inclús alguns en el moment que els acollim ens diuen “jo no se que us puc oferir” i quan t’expliquen que fan a la seva vida resulta que tenen diferents responsabilitats a empresa on treballen...realment aquestes persones no ens poden oferir res? Ho dubto. Tenen grans habilitats i competències que poden posar al servei del Casal

Entenem que les persones que venen a col·laborar al Casal necessiten un temps d’assimilació, d’aprenentatge i d’acompanyament per integrar-se dins de l’equip.
El que realment sorprèn és quan parles de nou amb aquestes persones i t’expliquen com han posat en pràctica els seus valor i com han après a treballar amb i per les persones. Es senten satisfetes i més plenes, aprenen a comprometre’s, i augmenta la seva capacitat de crear i d’inventar-se, crec que tot això ens beneficia a tots.

Acostumen a valorar que milloren competències i habilitats que moltes d’elles apliquen a la seva feina diària. I per tant es poden sentir més motivats i satisfets amb la seva vida.

I de les coses més curioses que no m’hagués imaginat mai, persones que quan t’expliquen que estan buscant feina valoren que aquesta sigui compatible amb la seva continuïtat al Casal.

El Casal sense els voluntaris i voluntàries deixaria de ser el Casal.

El Casal des de fa 28 a. És una Associació liderada per voluntaris amb diferents professions. Creiem fermament en l’impacta social de la figura del ciutadà compromès i en els fruits que es deriven del treball compartit

Estem convençuts que per millorar realment la situació dels moltes famílies ha de ser-hi present aquest ciutadà que vol participar com a agent actiu i se sent corresponsable de la millora de la qualitat de vida de les persones més vulnerables i del seu entorn.

Constantment parlem de conciliar la vida laboral i familiar, jo ara penso que potser ja no només hem de parlar de conciliar la vida laboral i familiar sinó la vida laboral i la personal. Moltes persones que col·laboren potser no tenen fills, o parella o familiars a qui cuidar però tenen més inquietuds, ganes de participar socialment i mantenir aquests espais relacionals, però cada vegada més la feina ocupa més hores de la nostra vida per tant si creiem en la responsabilitat social haurem de fer propostes per entomar aquest tema, sent empreses responsables amb ciutadans compromesos.

Hi ha persones que quan preguntes: “quina disponibilitat tens?” t’expliquen que només poden dedicar la única tarda lliure que tenen, suposo que per això, tradicionalment, els educadors del Casal, valoren que els equips del divendres són genials.

Estem en un moment que hem de DESPERTAR DE NOU VALORS com la participació ciutadana i intueixo que els que estem aquí avui segurament podem tenir aquesta mateixa sensació

Les empreses sou organitzacions vives plenes de persones. Segurament moltes d’aquestes persones tenen les seves inquietuds, eines, habilitats que poden donar força a molts projectes. Les empreses aglutineu persones i les podeu mobilitzar o si més no, podeu fer d’altaveu de la nostra tasca.

Quan una empresa promou aquest tipus d’iniciativa el que esteu fent és posar sobre la taula els valors socials.

Cada dia els voluntaris, ens formen, ens desperten, ens trenquen esquemes i ens il·lusionen en cada moment. El voluntaris donen major qualitat a la nostra intervenció, tenim major impacte i ens ajuden a fer-ho millor, com dic moltes vegades els voluntaris són els nostres auditors diaris i això només pot ser beneficiós per millorar la qualitat dels equips que repercutirà directament en l’atenció als més de 5000 usuaris que atenem anualment.

Finalment donar-vos les gràcies a tots!

Sense la vostra col·laboració segur que avui no haguéssim compartit aquest espai, segur que no podríem estar en aquest hotel i almenys jo no hagués après de persones que m’acompanyeu en aquesta taula.

Per tant moltes gràcies i sobretot siguem més que mai persones per persones!!

El Jurat en marxa!!!!

Són les 19h, a la sala del costat estan reunides les PERSONES que formen part del Jurat del Primer Concurs de Relats del Casal!!!

Quins nervis, quina emoció!!

Durant dues setmanes hem tingut els relats guardats en una capsa i ara mateix 6 persones s'han començat a organitzar per veure quins seran els finalistes!!!!

I ja han obert els sobres!!!!....

Ens haurem d'esperar al sopar del 17 de juny per saber els guanyadors, ja has confirmat la teva assistència a voluntariat@casaldelsinfants.org?

Mireu, mireu!

Fins el 17!!!

1er Concurs de Relats del Casal

Us convidem a participar al IConcurs Literari del Casal.

Ens agradaria que ens expliquessis, una experiència, una aventura, una emoció que hagis viscut al Casal i vulguis compartir-la amb tot l'equip.

L'entrega de Premis es farà el proper Sopar d'Equip on tots i totes celebrarem el final de curs.

Tan si escrius com si no vine al Sopar el proper 17 de Juny!

Valoració Trobada d'Equip Febrer 2011

La 1a.Trobada de l’equip del Casal va ser un espai molt ric per a tots i totes. Aquesta es va dissenyar específicament per l’equip del Casal i així donar resposta concreta a la necessitat de compartir i sentir-se part d’un projecte més ampli. Vam fer Casal!Vam compartir Casal! Vam viure Casal!
La Comissió de Voluntariat i les Tutores de Voluntariat van tenir un paper molt actiu en la definició de les propostes i el desenvolupament de la Trobada. Molts equips van preparar les ponències, els tallers , la logística, la comunicació, el ball, vam exercitar el Persones per Persones.
Conclusions:
- Les ponències i els tallers van permetre que cada persona participés de la Trobada de maneres diferents i trobés el seu espai d’interès. Els tallers però van tenir un gran èxit deixant una sensació de poc temps, de falta d’aprofundiment. Vam fer un tastet!
- Els tallers amb major participació van ser els relacionats amb el treball de les habilitats socials, en clau de gènere, el col·lectiu gitano, l’acompanyament a les famílies i el treball amb les empreses.
- Els temes que haurem d’esforçar-nos per explicar millor són: la intervenció del casal als barris, la incidència i el treball en xarxa, el funcionament de l’Associació, i com el Casal manté la seva autonomia amb recursos econòmics de diferent origen.
- Finalment d’alguns del tallers es va valorar que hi haurà temàtiques que repetirem en formacions bàsiques pels Voluntaris/àries. Aquestes temàtiques aporten coneixements per intervenir en els diferents projectes com per exemple: resolució de Conflictes, la intervenció social en un context multicultural, les habilitats socials i el treball amb les famílies.
Per tot això de cara al futur volem:
- Seguir realitzant les Trobades de Tot l’equip. Ja ens podem reservar per la 2a Trobada d’equip al Març del 2012!. Donarem més temps i espai als Tallers. Potenciarem la implicació i la participació en la preparació prèvia entre tots i totes. Ens agradaria treure més conclusions i aprenentatges
- Generar més espais de convivència, participació i reforçar així el sentiment de pertinença. En breu inaugurarem el Blog de Voluntariat on esperem les aportacions de tots i totes; i al Novembre viurem grans experiències a la Nit del Voluntariat.
- Tenir una programació de formacions pel Voluntariat on cada any es repeteixin els temes claus per millorar la intervenció.

Finalment volem felicitar-vos a tots i totes per la feina que fem , per l’entusiasme, per l’esforç i sobretot animar-vos a construir un Casal cada vegada més ric amb les vostres aportacions.