El Casal rebem el Premi Nacional del Voluntariat 2012

Ahir al vespre en el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat, va tenir lloc  l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que organitzen conjuntament el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El president del Casal, Dani Jorquera, rep el Premi en nom del Casal dels Infants, entitat de voluntariat que el darrer any ha comptat amb el suport de més de 750 persones voluntàries que s’han implicat en els equips per acompanyar els infants i joves que viuen situacions de fragilitat als barris més vulnerables del país. Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi.

El Premi Voluntariat 2012 és un reconeixement als projectes de promoció del voluntariat que excel•leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària i la seva valoració social.

Moltes gràcies a totes les persones que, dia rere dia, ens fan creure que un altre món és possible. Aquest premi és un homenatge a les persones que dia rere dia apostem per demostrar, des de l’acció, que un altre món és possible. I al Casal ens ho creiem, i lluitem per transformar-lo, amb molta esperança i il•lusió.

Gràcies als més de 750 voluntaris i voluntàries que el darrer any s’han implicat per tirar endavant els diferents projectes! Per a nosaltres és un premi comptar amb ells i aquest reconeixement és seu!

Al final de l'acte vam poder gaudir del grup de Gospel "The Gospel Viu Choir", que ens va emocionar cantant el "Poema als Voluntaris" d'en Miquel Martí i Pol

Poema als voluntaris

　

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la

tan plenament que per força desvetlli

ressons inesperats i manifesti

tota la seva insòlita tendresa.

　

D’aquest espai misteriós i dúctil

com una mà d’infant o com un repte

tots en som responsables, i ja és hora

d’assumir-ne l’esforç i la bellesa

posant a prova sense cap recança

les mans, la voluntat i la mirada,

fent vibrar el gest amb tot el determini,

sentint-nos desimbolts i solidaris.

　

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l’esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.

　

Miquel Martí i Pol