La festa de Carnestoltes del barri del Raval.
I aquí està el torneig de ping-pong, el de bàsquet i, com no, la música que impregna aquest barri sempre.
Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans, fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.
Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans, fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.
I un altre any més, tornada a casa amb el somriure a la cara!.
Voluntari de Casal Jove Atlas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada