Encomana't

Encomana't és el blog de totes les persones que cada dia participem i fem possible el Casal dels Infants. És un espai per expressar les nostres emocions,inquietuds i motivacions que fan que prop de 1000 persones col·laborem i ens movem, acompanyant als infants, joves i famílies. És un espai obert a la reflexió, per donar valor a tantes experiències que ens captiven dia rere dia. Un espai per captar l'essència del compromís vers els altres, en definitiva, un espai per encomanar-nos els uns als altres de l'esperit del Casal que cada dia construïm entre tots i totes. Un espai creat per persones que creiem en les persones.

dilluns, 8 d’abril de 2013

‘Seran qualsevol cosa que vulguin ser si som capaços de donar-los el cop de mà que necessiten’

L’Aula és més que un temps per fer deures, brinda l'oportunitat de conviure amb companys d'altres cursos amb els quals es repassen i debaten els temes de classe. Es forma així l'opinió i s'aprèn a respectar el pensament dels altres.
Vénen a fer els seus treballs a l'Aula d'Estudi joves entre catorze i disset anys buscant l'ajuda d'un "profe" que els pugui explicar allò que no els ha quedat clar o aquell tema que no entenen. Aquests joves, immigrants, vénen del Pakistan, l’Índia, Corea, la Xina, el Marroc etc. Arriben parlant la seva pròpia llengua, que també escriuen, i algun altre idioma com l'anglès o el francès, i aquí s'escolaritzen en dues llengües que els són totalment estranyes: el Català i el Castellà. La majoria són intel·ligents, ben disposats i aplicats destacant algun per ser, a més, ràpid en la comprensió d’allò que estudia. Estan fent un gran esforç per integrar-se, per aprendre i per fer realitat aquell futur que els van explicar que és aquí, tan lluny del seu poble. Tindrem metges, mecànics, economistes, infermers, informàtics i qualsevol cosa que ells vulguin ser si som capaços de donar-los el cop de mà que necessiten.
És emocionant parlar amb ells quan, amb ulls brillants i un gran somriure, diuen: "Profe, l'examen de l'altre dia el vaig aprovar, tinc un set i mig (o un sis, o un vuit) i la meva va ser una de les notes més altes de la classe…" Ells ho aconsegueixen, però a nosaltres se'ns eriça la pell i ens sentim plenament realitzats perquè hem pogut contribuir a aquest "cop de mà" que els permet tenir èxit.
Les hores de l'aula d'estudi són sorolloses. S’escolten riures, debats i peticions de "deixa’m el boli… tens folis?... On és el llibre de tal cosa…" però també presenciem com s'expliquen entre ells algun punt que algú ha entès amb més rapidesa. Parlen entre ells i s'expliquen la lliçó i, en un moment donat, ens miren i diuen "És veritat, no profe?" Nois i noies conviuen en un ambient distès però controlat i arriben a ser col·legues d'estudi, alguna cosa que als seus països d'origen és molt més difícil.
Són el futur, no solament del Raval, sinó de la ciutat i espero poder veure com alguns arriben a la universitat i es graduen... Serà missió complerta.

Luz PArdos, voluntària de l’Aula del Raval
voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada