La teva motxilla!

“Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”

Mati del Dia de la Mercè. El centre de Barcelona bull de gent amunt i avall buscant els espais de la festa: grallers, castellers, gegants i capgrossos,...  i a la plaça de Catalunya la Fira de les Entitats.

La plaça encara conserva una certa tranquil·litat però el formigueig de gent  i les paradetes de les entitats, que des de fa una estoneta ja estan a ple rendiment, fa que s’estigui a gust “remenant les cireres” i veient la informació i activitats  de cadascuna de les associacions.

A  l’estand del Casal dels Infants em trobo a la Rocío que junt amb la Thais , ja han preparat els papers i tota la informació. Amb la Rocío anem a la cafeteria d’Intermon a la mateixa plaça i mentre prenem un cafè m’explica la seva experiència com a voluntària al Casal.

“ Vaig començar a ser voluntària per dies concrets en dies festius o fires com aquesta de les entitats”. “He participat entre d’altres a la Fira per la Terra, a l’estand al barri del Raval i altres . També el passat  Sant Jordi, vaig estar venent roses. Aquest dia feia il·lusió com s’anaven venent totes les roses fins que, abans d’acabar el dia, es van esgotar totalment, amb el que es va complir plenament l’objectiu de difondre l’activitat del Casal dels Infants al temps que es recaptaven uns diners” . (Me la vaig  imaginar cridant “Que me las quitan de las manos”, però no li vaig dir. Ho faig ara).

La Rocío també m’explica que ara col·labora en el projecte Cercles a Reina Amàlia al barri del Raval, a on busquen donar cohesió confiança a dones que van obrint-se camí  en una nova societat i que a poc a poc van creant la seva pròpia xarxa  de suport.

La veig gaudir quan m’explica les reunions entre tècnics i voluntaris per avaluar el treball fet  i veure com sorgeixen  inquietuds noves. M’ho resumeix  en una sola frase : “És molt Xulo.”

Ja em vaig adonant que estic davant un tot-terreny del voluntariat i que no distingeix entre festius i laborables per aportar el seu granet de sorra a la tasca solidària.

Mentre el sol es va apoderant de la plaça Catalunya, m’explica el procés de com fer de voluntari en aquests dies festius. Com tots els voluntaris rep un correu cada vegada que hi ha una necessitat de voluntariat i  ella s’apunta les hores que li van bé. Com que ja la coneixen ja sap que esta en una llista de reserva per aquestes  activitats. Vaja, que se li diuen “Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”, ella es prepara ràpidament pel que calgui i a on calgui

Em comenta que aquests dies  sobretot ve gent que vol informació per tasques de voluntariat,  estudiants per temes de pràctiques i gent que l’únic que vol és informar-se de  la tasca que fa el  Casal.

La Rocío em confessa  una de les seves motivacions per apuntar-se al voluntariat : ‘”m’agrada el treball amb persones. Part de la meva formació i treball ha estat relacionat amb el turisme. I m’agrada el fet de treballar amb persones, i la tasca de voluntariat en el Casal també te molt a veure amb tot això, tant  al estand com al projecte cercles tenim molt tracte amb les persones”.

La Rocío també  m’explica com una mostra de l’anar i venir  de gent i de projectes, que a vegades suposa el Casal dels Infants, com un dia que va arribar la Directora del Casal ,  desconeixent qui era, li va preguntar a quin projecte hi col·laborava. Avui encara  riu. 

Acabem el cafè i tornem a l’estand del Casal  a l’altra banda de la plaça Catalunya i la deixo junt amb la  Thais amb la seva tasca de voluntària, i comprovant in situ com es dona aquesta informació. Així tot el matí  fins que arribi el voluntari  que li farà el relleu . Ja sabeu que si algun dia us trobeu amb un estand del Casal dels Infants potser us atendrà la Rocío i potser  us vendrà una rosa si es necessari al temps que us explica el projecte Cercles. Vaja  que jo no em perdria la oportunitat d’apropar-me a demanar informació.

 Toni i Rocio Voluntaris del Casal

ES BUSCA

LA COMISSIÓ DE VOLUNTARIAT DEL CASAL BUSCA MÉS PERSONES AMB GANES DE DIVERTIR-SE I FER DIVERTIR ALS DEMÉS!!

ENS VEIEM A LA NIT DEL VOLUNTARIAT!!

SOPAR D'EQUIP DEL CASAL 16 DE NOVEMBRE

Interessats/des: comissiovoluntariat@casaldelsinfants.org

Ningú correrà per tu!

Per mi va ser impactant quan l’estiu passat el Jaume ens va proposar a en Bernat i a mi formar un equip d’atletisme amb nois del Casal dels Infants del Raval. La meva afició a córrer no venia ni d’un any enrere i era en part fruit de la crisi dels 34 anys i dels ensurts que donava la bàscula de tant en tant! Jo, monitor d’atletisme? Al Raval? Ja! No tenia cap tipus d’experiència anterior amb el Casal i l’únic que  coneixia era pel Jaume, que n’és des de fa temps un entusiasta i ho veia d’entrada molt més clar que jo. Fins que ens va convèncer. Ens vam engrescar ràpid. Era un bon repte, una forma de seguir fent esport i alhora una responsabilitat que em feia bastant respecte. Com ho faràs?, Estàs preparat?Com t’has de mostrar als nois?, com et veuran?, els sabràs engrescar?, els sabràs fer-se sentir a gust? T’hi sentiràs tu a gust? Com són aquests del Casal?

Els dubtes es van començar a esvair des del primer dia. Molts cares noves associades a  noms impossibles de memoritzar però, al final, nens amb ganes de passar-s’ho bé i amb ganes, mostrant-ho cadascú a la seva manera, de relacionar-se amb d’altres i amb tu. Em va sorprendre d’entrada el respecte amb que ens van “rebre” als monitors. Els “profes”, que ens diuen (em fa gràcia).

El repte era mostrar-los els beneficis d’allò que a nosaltres tant ens agradava.Córrer. Però aquí pots pecar de “motivat” i convertir-te en un “marcià” per persones les aspiracións de les quals són, en molts casos, diametralment oposades a les teves.

Però el tema ja havia engegat, no hi havia marxa enrere i pel que fos, semblava que la cosa funcionava.

Durant aquesta primera temporada hem fet algun tast competitiu amb la participació d’algunes curses populars; la Jean Bouin (el nostre bateig particular), la participació a les 24 hores de Can Dragó (experiència espectacular per l’ambient que es va crear), el Cross de Can Caralleu (disfrutant del privilegi de tenir Collserola tant a tocar), la Milla de la Sagrada Família (vivint també la part dura de la competició en forma de lesions i “pàjaras” d’alguns membres). També el formar part de la caminada a Montserrat ha sigut una experiència increïble, de resistència i superació.

 Hem rebut, també, de part de Corredors.cat una donació d’il.limitat valor com han sigut les bambes que han calçat els nois al llarg de la temporada. I diferents col.laboracions econòmiques de la Fundació Claror i altres per les inscripcions.

Personalment, però em quedo amb un dia d’entrenament Casal-Forum, millor dit, la tornada. Era un vespre a on notava massa exitació entre els nois; més dispersos del normal. Poca concentració i alguna cara llarga. Intentant reconduïr una mica el tema, els vaig proposar una cosa…Crec que durant aquells tres-quatre quilòmetres corrent en silenci i cadascú projectant la seva ment lluny de les cames, mirant els vaixells a l’horitzó del mar, o el crepuscle de la tarda, o pensant en un viatge imaginari al seu país, amb les seves famílies,  o en la xicota que els fes gràcia, el què fos, o simplement mirant com passaven les rajoles a tota velocitat per sota els  peus…quasibé marcant tots el pas a l’uníson i més agrupats que mai! Quina tonteria!, pensareu…Doncs vam coincidir en que va ser un moment màgic, cadascú corrent empaitant les seves il.lusions; un moment en que, com a Carros de foc, ens vam sentir veritablement EQUIP.

I de fet, fer equip crec que és un dels objectius principals d’aquest projecte. Fer sentir a cadascú com a part d’un tot, d’un col.lectiu; amb els seus propis rols, les seves pròpies relacions. De l’esforçar-se per no fer esperar als altres, del pensar amb el qui té més dificultats i afluixar una mica el pas. Però també de l’esforç personal, de l’afrontar la duresa de la  pujada, en silenci, sense queixes, potser des de la vivència que hi ha coses pitjors a la vida i que tampoc t’aniran esbombant als quatre vents com faria jo només que  el Garmin m’indiqués que porto les polsacions per minut una mica altes. Amb els nois aprens que has de ser clar, net, sense romañços. Que sí, que són nois, però amb molt per fer. Amb molt per córrer. Però també, de qui podem aprendre molt.

La veritat és que espero començar ja una temporada més amb el projecte ravaltraining.

Al final, després de la primera temporada, que m’ha passat volant, fas balanç i veus que realment ha valgut la pena; que reps molt més del què dónes; que al final l’esport ha sigut només una excusa per proporcionar a una sèrie de nois, molts d’ells amb molts pocs recursos i altres preocupacions, unes estones del que nosaltres anomenem “lleure”, però que per ells ha sigut com obrir una nova finestra de la seva vida cap a l’esperança que hi han moltes coses bones per viure, moments en que també cadascú d’ells pot disfrutar i ser un més d’un grup…. encara que potser després no tingui res per sopar… És així, no els arreglaràs la vida en cinc minuts, però veus que s’empapen d’aquella estona d’esport, de la diversió pròpia d’un nen de la seva edat, que se senten “normals”, orgullosos del seu propi esforç, de les seves pròpies ganes de superar-se a sí mateixos. Perquè la seva vida, com la de tots, és una carrera de llarga distància en la que el teu rival ets tu mateix. Ningú correrà per tu. Ells prou bé ho saben…

Ramon Calsina Ferrés (Voluntari de Casal Jove Atlas - Ravaltrainning-

Entrevista del mes...aquesta vegada de l'Estiu!

De Granollers a Santa Coloma, però amb un somriure, sempre somrient, així ens ve la imatge de Verónica tant als companys d'equip com als nois i noies del Centre Obert Adolescents (COA)  de Santa Coloma.
La imatge que ”al mal tiempo buena cara”, la cara de l'optimisme. Verónica és una persona molt treballadora, però en aquests temps que corren ara mateix està sense ocupació, encara així la idea d'ajudar als altres no es tanca a les seves expectatives, sinó més aviat el contrari. Va estudiar Relacions Laborals, ha impartit classes de prevenció de riscos laborals i és aquí on va descobrir, m'explica, la seva vena docent, per això es troba còmoda al COA donant les classes de reforç i de cuina, molt polifacètica com podem veure. Però les seves aspiracions no acaben aquí, aporta idees al grup, posa a disposició els seus coneixements sobre recursos humans per facilitar la inserció al món laboral, doncs tractant amb adolescents, és proper el pas dels estudis al treball i sent que pot ajudar molt en aquest projecte. A més veu que les seves idees són recolzades per l'equip encara que no sempre sigui immediata la posada a punt o no es tingui un ventall de recursos materials, doncs quant a recursos humans, persones com Verónica aporten un sense fi de infinites possibilitats.

Identifica la problemàtica de l'adolescència dins de les famílies, els camins a seguir del jove estan molt marcats pels seus pares, pels recursos econòmics i culturals, comprèn que la falta de coneixements sobre l'especialització en les professions frena la motivació dels adolescents.
Després d'haver passat per altres entitats, m'explica la seva percepció del voluntariat dins del Casal dels Infants "al voluntariat, ho el fan partícip, des del primer moment que entra, donant una formació i explicant  unes normes" "Una vegada al projecte t'expliquen les activitats del dia, hi ha programacions d'estiu, es valoren els punts negatius i positius al final del dia i això és fonamental"

Creu també molt important que des del COA els joves puguin no només participar de les activitats sinó definir-les, fer-les seves i és així com aquest projecte  cobra vida nodrint-se de la personalitat de cadascun de nosaltres, del conjunt de persones, voluntàries com Verónica, treballadors/es i usuaris/es. Amb l'esforç de tots no hi ha res impossible, sinó nous reptes que afrontar i amb aquest optimisme saludable i  contagiós Santako'A afrontarà el proper curs.

Entrevistadora : Noelia Corbalán membre de la Comissió de Voluntariat

Entrevista a Verónica Moreno Voluntària del Centre Obert Adolescents de SantaKo'A

Tens alguna cosa a fer aquest Agost?

Aquest agost hi ha alguna setmana que no tinguis res a fer?

Tens ganes de conèixer a gent nova i compartir noves experiències?

Tens ganes d’anar a la platja, a la piscina o fer sortides culturals?

Tens ganes d’aportar el millor de tu i posar-ho a disposició d’altres?

          SALTA DEL TRAMPOLÍ I MULLA’T AMB EL VOLUNTARIAT!

Doncs et proposem que facis tot això i molt més!! Fes-ho acompanyant a infants i adolescents que necessiten cada vegada més del suport del Casal, que tenen ganes d’aprendre, de passar-ho bé i de tenir la oportunitat de tenir unes vacances especials.

Per aconseguir-ho cal la suma de molts esforços i tu pots ser un d’ells!!!

Si vols venir al Casal o coneixes algú que li agradaria venir truqueu al 933170013 i demana per Voluntariat!!

Ja hem tancat el curs per continuar amb les activitats d'estiu!

Divendres 15 de juny l'equip del Casal vam donar la benvinguda a les activitats d'estiu i vam celebrar la finalització del curs. Aquest any , l'equip, ens vam reunir una vegada més al Jardí del Rei del Museu Marítim Drassanes i vam passar una vetllada animada i plena de bon ambient. 
Alguns van aprofitar per xerrar amb aquells que fa uns mesos es van conèixer a una trobada de l'Entitat, d'altres vam recordar moments compartits amb els infants, uns quants van fer ballar les neurones pensant en propostes noves per l'any vinent i d'altres van aprofitar per conèixer a nous i noves voluntàries!

Aquest any també vam fer l'entrega de premis del II Concurs de Relats que gràcies a la col·laboració de l'Hotel Acta Mimmic i la Fàbrica de Cerveses Moritz vam poder fer entrega d'un dinar-migdiada a l'hotel i un sopar per a dues persones a la fàbrica Moritz als 2 primers guanyadors: la Margarita Català (voluntària de l'Aula de LLengües) i el Daniel Pedroso (voluntaria del Centre Oberts Infantil). 

La cerimònia d'entrega de Premis va ser força divertida! La Comissió de Voluntariat ens va sorprendre amb una actuació caracteritzada amb l'enfonsament del Titanic. No hi va faltar creativitat i bon humor!!

I en definitiva, un any més vam celebrar ser un gran equip!! 

Gràcies a totes les persones que fem possible el Casal cada dia!