Aquí tenim una experiència d'estiu d'un voluntari del Centre Obert Adolescents!!!
http://framatic.blogspot.com/2011/07/viatge-al-cor-del-raval.html
Gràcies Francesc!
dilluns, 29 d’agost del 2011
BENVINGUDA DE NOU!
Hola a tots i totes!!
Comencem un nous curs i esperem retrobar-nos amb tots i totes vosaltres!
L'estiu ha estat fantàstic ple d'emocions i vivències: colònies, campament, excursions, festes i mil i una activitat més realitzades gràcies a molts i moltes de vosaltres!.
Un cop més us volem animar a continuar i a no deixar que el fil es trenqui!
Us esperem a tots/es per iniciar aquest nou curs 2011-12 i seguir unint esforços per la igualtat d'oportunitats.
Com sempre si tens ganes d'explicar la teva experiència envia'ns el teu relat d'estiu a blogvoluntariat@casaldelsinfants.org
Fins aviat!
dijous, 14 de juliol del 2011
Els més joves s'impliquen al Casal
Per segon any hem realitzat l’activitat de Voluntariat Jove amb nois i noies d’entre 15 i 17 anys de diferents barris de Barcelona.
Aquest nois i noies amb inquietuds solidàries i ganes de fer coses van adreçar-se al Casal per poder ajudar I col·laborar amb nosaltres.
Els voluntaris i voluntàries han de ser majors d’edat, però vam veure que era molt important i necessari poder donar resposta a aquests joves, ja que ells són el futur que lluitarà per la igualtat d’oportunitats d’ara endavant. Per aquesta raó hem realitzat un curs de premonitors amb una part teòrica i una part pràctica durant tres setmanes al Casal d’Estiu del Centre Obert Infantil al juliol.
L’experiència ha estat màgica, més de 15 joves han estat col·laborant amb infants durant els migdies al Casal d’estiu, hem reflexionat sobre la pobresa, els valors, els infants, hem preparat activitats i sobretot hem jugat!
Són joves però molt grans, amb un gran esperit i de qui tots podem aprendre molt!
Els agraïm moltíssim aquestes tres setmanes i els esperem el curs vinent per fer més activitats!!!
Aquest nois i noies amb inquietuds solidàries i ganes de fer coses van adreçar-se al Casal per poder ajudar I col·laborar amb nosaltres.
Els voluntaris i voluntàries han de ser majors d’edat, però vam veure que era molt important i necessari poder donar resposta a aquests joves, ja que ells són el futur que lluitarà per la igualtat d’oportunitats d’ara endavant. Per aquesta raó hem realitzat un curs de premonitors amb una part teòrica i una part pràctica durant tres setmanes al Casal d’Estiu del Centre Obert Infantil al juliol.
L’experiència ha estat màgica, més de 15 joves han estat col·laborant amb infants durant els migdies al Casal d’estiu, hem reflexionat sobre la pobresa, els valors, els infants, hem preparat activitats i sobretot hem jugat!
Són joves però molt grans, amb un gran esperit i de qui tots podem aprendre molt!
Els agraïm moltíssim aquestes tres setmanes i els esperem el curs vinent per fer més activitats!!!
dijous, 7 de juliol del 2011
LA COMISSIÓ TANCA EL CURS...
Desprès de 8 mesos de treball intens, de reflexions, de compartir opinions de fer propostes, de parlar, d’escriure, de preguntar i en definitiva de construir Casal, ahir es va celebrar la última reunió del curs de la Comissió.
Han estat 8 mesos plens d’energia!
La Comissió ha tancat el curs amb una sèrie de propostes de cara a millorar, sentir i acompanyar als voluntaris i voluntàries del Casal.
Aquest equip l’han format més de 10 persones implicades en diferents projectes del Casal amb ganes d’aprendre, créixer i d’implicar a més ciutadans a la nostra entitat.
De cara al setembre començarem a implementar algunes de les accions i desitgem que més persones de l’equip us sumeu a aquesta iniciativa: una comissió de voluntaris que treballa pels voluntaris, és a dir, persones que treballen per les persones!
Us animeu a participar????
Han estat 8 mesos plens d’energia!
La Comissió ha tancat el curs amb una sèrie de propostes de cara a millorar, sentir i acompanyar als voluntaris i voluntàries del Casal.
Aquest equip l’han format més de 10 persones implicades en diferents projectes del Casal amb ganes d’aprendre, créixer i d’implicar a més ciutadans a la nostra entitat.
De cara al setembre començarem a implementar algunes de les accions i desitgem que més persones de l’equip us sumeu a aquesta iniciativa: una comissió de voluntaris que treballa pels voluntaris, és a dir, persones que treballen per les persones!
Us animeu a participar????
dimarts, 5 de juliol del 2011
Comissió de Voluntariat
“Los años arrugan la piel, pero renunciar al entusiasmo arruga el alma.”
Albert Schweitzer(1875-1965). Filòsof, metge i escriptor alemany
Hola a tots i totes,
Voldríem aprofitar la inauguració del blog per explicar una de les iniciatives que s'està portant a terme al Casal: la Comissió de voluntariat. El voluntariat és una figura fonamental no és un discurs buit, sinó un plantejament seriós que està integrat en la filosofia del Casal. Des dels seus inicis, els voluntaris i les voluntàries hem aportat valors, idees, reflexions, recursos... sense els quals el Casal no seria l’organització que és i de la qual ens sentim orgullosos. Hi ha qui diu que l’autèntic sentit de l’amor és donar sense esperar rebre i que estimar és una de les experiències més extraordinàries de la vida: els voluntaris i les voluntàries del Casal ho sabem perquè som persones enamorades de la nostra tasca. Parlar de voluntariat és parlar de ciutadans i ciutadanes que participen de forma activa en els canvis socials mitjançant la seva solidaritat, compromís, implicació, col·laboració... Som conscients de la responsabilitat que representa tota aquesta generositat i la necessitat de saber cultivar-la com requereix!
Amb aquesta finalitat es va posar en marxa a l’octubre de 2010 la Comissió de voluntariat, formada per voluntaris actius del Casal que participem en diferents projectes. Ens reunim un parell de vegades al mes per reflexionar i potenciar un desenvolupament adequat de la persona voluntària dins la nostra Entitat. Creiem que promocionar el voluntariat significa posar èmfasi en la motivació, el treball en equip, l’aprenentatge i, sobretot, l’entusiasme. Per això, estem analitzant i fent propostes de millora de cara al voluntariat del casal. A la Trobada anual de 2011 ja vam organitzar un taller on vam explicar la nostra missió i vam recollir les opinions i propostes dels participants del taller. Ara us volem animar a tots i totes a compartir amb nosaltres les vostres idees, inquietuds, propostes o suggerències mitjançant el blog: blogvoluntariat@casaldelsinfants.org o en persona.
Ens agradaria tenir la vostra col·laboració per continuar essent persones x persones, i esperem poder encomanar-vos les nostres ganes de millorar. I, sobretot, el nostre entusiasme!
Comissió de voluntariat
Albert Schweitzer(1875-1965). Filòsof, metge i escriptor alemany
Hola a tots i totes,
Voldríem aprofitar la inauguració del blog per explicar una de les iniciatives que s'està portant a terme al Casal: la Comissió de voluntariat. El voluntariat és una figura fonamental no és un discurs buit, sinó un plantejament seriós que està integrat en la filosofia del Casal. Des dels seus inicis, els voluntaris i les voluntàries hem aportat valors, idees, reflexions, recursos... sense els quals el Casal no seria l’organització que és i de la qual ens sentim orgullosos. Hi ha qui diu que l’autèntic sentit de l’amor és donar sense esperar rebre i que estimar és una de les experiències més extraordinàries de la vida: els voluntaris i les voluntàries del Casal ho sabem perquè som persones enamorades de la nostra tasca. Parlar de voluntariat és parlar de ciutadans i ciutadanes que participen de forma activa en els canvis socials mitjançant la seva solidaritat, compromís, implicació, col·laboració... Som conscients de la responsabilitat que representa tota aquesta generositat i la necessitat de saber cultivar-la com requereix!
Amb aquesta finalitat es va posar en marxa a l’octubre de 2010 la Comissió de voluntariat, formada per voluntaris actius del Casal que participem en diferents projectes. Ens reunim un parell de vegades al mes per reflexionar i potenciar un desenvolupament adequat de la persona voluntària dins la nostra Entitat. Creiem que promocionar el voluntariat significa posar èmfasi en la motivació, el treball en equip, l’aprenentatge i, sobretot, l’entusiasme. Per això, estem analitzant i fent propostes de millora de cara al voluntariat del casal. A la Trobada anual de 2011 ja vam organitzar un taller on vam explicar la nostra missió i vam recollir les opinions i propostes dels participants del taller. Ara us volem animar a tots i totes a compartir amb nosaltres les vostres idees, inquietuds, propostes o suggerències mitjançant el blog: blogvoluntariat@casaldelsinfants.org o en persona.
Ens agradaria tenir la vostra col·laboració per continuar essent persones x persones, i esperem poder encomanar-vos les nostres ganes de millorar. I, sobretot, el nostre entusiasme!
Comissió de voluntariat
dimecres, 22 de juny del 2011
RELAT GUANYADOR DEL 1er CONCURS DE RELATS
"COLORS SOBRE UN FONS EN BLANC I NEGRE"
És un dia més d'Abril.
Em sembla la mateixa tarda de primavera, quan ajudava el meu fill Pol a fer els seus deures de l’escola.
Problemes de matemàtiques i preguntes sobre un text de la Llegenda de Sant Jordi...
Els meus pares havien fet l'esforç de dur-me a una bona escola i veure’m a la Universitat i per tot aquell esforç jo vaig poder ajudar el meu fill .
Recordo aquells llibres en català i les seves llibretes amb bona lletra i encara els guardo, malgrat en Pol ja és gran. Ara és metge, treballa en un hospital i té un futur ple d'oportunitats.
Penso en aquella tarda asseguda a la taula amb el meu fill sense nostàlgia. No la sento des de que sóc al Casal, al costat de la Raissa, l'Ali i l'Omar, ajudant-los a fer els seus deures.
Les seves mares van néixer en un poblet del Marroc, no van anar a l'escola, no saben parlar el català i no entenen el que diuen els llibres dels seus fills, però els duen a una bona escola i volen veure'ls a la Universitat. També guarden les seves llibretes amb bona lletra i sota el vel que duen al cap amaguen la nostàlgia de la seva infantesa al poble on van néixer.
El mateix esforç de pares, la mateixa Llegenda de Sant Jordi, vels nous d'esperança i una tarda que sembla repetida per a un futur que vol ser diferent.
Tant hi fa que hagin passat 25 anys...torna a ser Abril en el full del calendari i en el d'una llibreta per omplir . No es diu Pol, però l'ajudo a fer els deures, com ho voldria fer la seva mare; perquè arribi a ser metge, treballi en un hospital i el seu futur sigui ple d'oportunitats. I no estem sols, son molts els que ens expliquen com és el lloc d'on vénen i molts els que els expliquem cóm és el lloc on som i junts dibuixem un mapa diferent del que hi ha als llibres de geografia.
No hi ha lloc per l'enyorança en aquesta sala plena de vides, llibretes ,joguines ,parets folrades de dibuixos de molts colors sobre un fons en blanc i negre i la llum del sol que entra content per les finestres del Casal encomanant-nos la seva insistència de tornar cada tarda per veure'ns riure i viure junts, en el mateix espai i en un mateix món que encara no hi és als llibres de geografia.
En acabar la tarda, a la Raissa, l'Alí i l'Omar els han vingut a buscar les seves mares per anar a casa. Amb els deures fets i el somriure als llavis faran el camí parlant en el seu dialecte de com els ha anat el dia i del que faran demà.
Demà seguirem omplint les llibretes amb bona lletra ,amagant la nostàlgia sota el vel , units a l'esforç d'uns pares per que aquests nens siguin metges o mecànics, treballin, tinguin un futur ple d'oportunitats i seguint a la taula sabent què hi diu als llibres dels seus fills.
Cau la tarda també pels que tornem a casa amb el mateix somriure que els nens i les seves mares s'han endut per fer el seu camí. Hi ha més color als carrers i a les vides des de que uns i altres no fem servir el blanc de ignorància i el negre de incertesa per pintar un paisatge on el cel és tan blau com el mar que compartim, la terra és del mateix verd que el color de l'esperança i el sol ens acarona a tots amb pinzellades de vermell i groc.
Ser al Casal és com tornar a obrir aquelles llibretes d'en Pol amb bona lletra, on ell escrivia al meu costat, una tarda de primavera , el camí cap el seu futur.
És un dia més d'Abril.
És un dia més d'Abril.
Em sembla la mateixa tarda de primavera, quan ajudava el meu fill Pol a fer els seus deures de l’escola.
Problemes de matemàtiques i preguntes sobre un text de la Llegenda de Sant Jordi...
Els meus pares havien fet l'esforç de dur-me a una bona escola i veure’m a la Universitat i per tot aquell esforç jo vaig poder ajudar el meu fill .
Recordo aquells llibres en català i les seves llibretes amb bona lletra i encara els guardo, malgrat en Pol ja és gran. Ara és metge, treballa en un hospital i té un futur ple d'oportunitats.
Penso en aquella tarda asseguda a la taula amb el meu fill sense nostàlgia. No la sento des de que sóc al Casal, al costat de la Raissa, l'Ali i l'Omar, ajudant-los a fer els seus deures.
Les seves mares van néixer en un poblet del Marroc, no van anar a l'escola, no saben parlar el català i no entenen el que diuen els llibres dels seus fills, però els duen a una bona escola i volen veure'ls a la Universitat. També guarden les seves llibretes amb bona lletra i sota el vel que duen al cap amaguen la nostàlgia de la seva infantesa al poble on van néixer.
El mateix esforç de pares, la mateixa Llegenda de Sant Jordi, vels nous d'esperança i una tarda que sembla repetida per a un futur que vol ser diferent.
Tant hi fa que hagin passat 25 anys...torna a ser Abril en el full del calendari i en el d'una llibreta per omplir . No es diu Pol, però l'ajudo a fer els deures, com ho voldria fer la seva mare; perquè arribi a ser metge, treballi en un hospital i el seu futur sigui ple d'oportunitats. I no estem sols, son molts els que ens expliquen com és el lloc d'on vénen i molts els que els expliquem cóm és el lloc on som i junts dibuixem un mapa diferent del que hi ha als llibres de geografia.
No hi ha lloc per l'enyorança en aquesta sala plena de vides, llibretes ,joguines ,parets folrades de dibuixos de molts colors sobre un fons en blanc i negre i la llum del sol que entra content per les finestres del Casal encomanant-nos la seva insistència de tornar cada tarda per veure'ns riure i viure junts, en el mateix espai i en un mateix món que encara no hi és als llibres de geografia.
En acabar la tarda, a la Raissa, l'Alí i l'Omar els han vingut a buscar les seves mares per anar a casa. Amb els deures fets i el somriure als llavis faran el camí parlant en el seu dialecte de com els ha anat el dia i del que faran demà.
Demà seguirem omplint les llibretes amb bona lletra ,amagant la nostàlgia sota el vel , units a l'esforç d'uns pares per que aquests nens siguin metges o mecànics, treballin, tinguin un futur ple d'oportunitats i seguint a la taula sabent què hi diu als llibres dels seus fills.
Cau la tarda també pels que tornem a casa amb el mateix somriure que els nens i les seves mares s'han endut per fer el seu camí. Hi ha més color als carrers i a les vides des de que uns i altres no fem servir el blanc de ignorància i el negre de incertesa per pintar un paisatge on el cel és tan blau com el mar que compartim, la terra és del mateix verd que el color de l'esperança i el sol ens acarona a tots amb pinzellades de vermell i groc.
Ser al Casal és com tornar a obrir aquelles llibretes d'en Pol amb bona lletra, on ell escrivia al meu costat, una tarda de primavera , el camí cap el seu futur.
És un dia més d'Abril.
Montserrat Marquès
US CONVIDEM A LLEGIR LA NOTÍCIA DEL SOPAR FENT UN "CLIK "A: http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=975
Subscriure's a:
Missatges (Atom)