Experiencia Voluntario

Ha sido algo increíble como experiencia, me ha hecho sentir Padre y Madre y me ha hecho sentir un Guardia de noche y del Día. Los Niños me han hecho ver mi infancia, gracias a ellos puedo sentir como yo era cuando tenía 7 años. Ellos también me han hecho saber que son muy transparentes, dicen lo que sienten, piden lo que quieren, niegan lo que no les gusta y cuando necesitan tu ayuda te lo piden sin orgullo; cuando estas triste se acercan, te preguntan que te pasa sin falsedad, que reales son. En cambio, los mayores no tienen estos valores porque son orgullosos, egocéntricos, llenos de intereses individualistas... Es más, somos egoístas porque hemos descubierto la carrera de la vida y nos hemos apuntado a esta carrera y nos consideramos como líderes de ésta... y no somos conscientes que la carrera de la vida nadie la gana, simplemente cuántos más años vives menos vida te queda... Y es una pena porque cada uno de nosotros piensa que es mejor que el otro y no somos conscientes que la vida es una caja, una vez que te has metido dentro ya no hay más que una salida y a esta salida la mayoría de nosotros no nos gusta, que es la muerte. Es una reflexión para que la gente vea la diferencia entre los Niños y los Mayores, para que valoren los valores que tienen a los peques, aunque aprenden mucho de nosotros pero tenemos que saber aprender de ellos también Para terminar, en la vida hay que aprender para enseñar y enseñar para aprender

Gracias a todo del equipo del Casal del Infants!

David Show (Voluntari del Centre Obert Infantil)

La Nit del Voluntariat

El divendres 18 de novembre el Casal dels Infants va celebrar la Nit del Voluntariat, una cita on es reuneixen voluntaris i treballadors de l’Associació.
La celebració es va iniciar a mitja tarda amb un campionat de bàsquet. Equips de tres persones. 4 equips participants. Un guanyador: l’equip de Joves. I cap lesió! Més tard, es van iniciar els diferents tallers conduïts per voluntaris del Casal. El “Casal Pop” va engrescar la nit amb un karaoke, dinamitzat per l’equip de comunicació, on va sonar la incombustible Raffaella Carra, Alaska, el Duo Dinámico i Sopa de Cabra, entre molts d’altres. Però no tot va ser gresca, els participants de la Nit es van relaxar amb els tallers de ioga i massatges, i van trobar l’equilibri amb el Tai-Txi, una activitat dinamitzada per voluntàries de l’Aula de Llengües. Durant la tarda, van poder gaudir d’un ambient distès explicant i escoltant contes, amb un taller japonès d’origami (papiroflèxia) i reciclant llaunes per crear moneders i cendrers, els quals es van poder emportar a casa. Per acabar, es van animar ballant amb el taller de danses gregues, on van practicar balls de les illes Cíclades, i dues danses típiques de Creta, i amb ritmes llatins, que va causar furor entre els participants. A partir de les 10, voluntaris i treballadors van recuperar forces amb un sopar pica pica. Per postres es va fer la tasta dels diferents pastissos elaborats pels participants al concurs de postres. La proposta guanyadora va ser el pastís de iogurt creat per l’equip d’El Carrilet, projecte que va iniciar la seva activitat a la tardor a Badalona com a espai per a infants de 0-6 anys i les seves famílies. Com a premi es van emportar a casa un llibre de receptes de postres. En arribar la mitjanit, la celebració als locals del carrer Reina Amàlia havien d’acabar, però els més animats van continuar la festa fent una copa.Aquesta celebració anual no és només una forma d’homenatge al treball dut a terme pels equips de voluntaris i treballadors dels diferents projectes del Casal, sinó una mostra de l’entusiasme que uneix totes les persones que comparteixen aquesta experiència, un esforç que s’encomana i que troba els seus fruits en el treball diari i també en la cohesió entre voluntaris i educadors. Aquest esperit el defineix perfectament el lema de l’entitat: ‘Persones per persones’.
http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=1031

L'equip del Carrilet guanya el IConcurs de pastissos de la Nit del Voluntariat

El pastís guanyador de la Nit del Voluntariat va ser per l'Equip de Badalona del Projecte "El Carrilet". El jurat format pels membres de la Comissió de Voluntariat el van valorar pel bon gust, el bon treball en equip i per la seva bonica decoració...

Aquí teniu la recepte i una imatge de l'entrega del premi!!

Felicitats Equip del Carrilet!!

Pastís de iogurt:

Aneu ficant per ordre els següents ingredients (en un bol):
(Les mides les prendrem sempre amb el got del iogurt)

-1 iogurt (millor natural)
-1 got (de iogurt) d'oli (oliva o girasol)
-2 gots (") de sucre
-3 ous
Es barreja tot molt bé
S'incorpora:
-3 gots (iogurt) de farina
-1/2 got cacau en pols
-1 sobre de llevat en pols
Es barreja tot molt bé
Es tira un raig de vi blanc (o anís o qualsevol licor que agradi)
-3 pomes (sense pell) en llàmines

Fins aquí tenim la recepta base. Es pot ratllar o tallar poma a trossos, posar-hi fruits secs, cacau en pols... i canviar-li els tipus de farina i sucre (integral, espelta...). Com vulgueu, sempre surt molt bo!!!

Una coseta: quan comencem a preparar-ho hem d'engegar el forn (a dalt i a baix) a uns 170 graus i quan fiquem el pastís només hem de deixar la part de baix, també a 170 graus. Triga uns 45 minuts en fornejar-se. Abans de treure'l podem fer la prova de punxar-lo amb un ganivet: si surt net vol dir que ja està al punt!! Bon profit!!!

Reflexió:Els reptes del Voluntariat

Capficats els occidentals en el món del núvol, tant virtual de la comunicació com per la bombolla en la qual ens hem anat instal·lant, bombardejats per les pors al déu dels mercats omnipresent i arbitrari que ens pot llençar a la misèria o la mort, la primavera àrab i el moviment mundial dels indignats obre una porta d’esperança. Mentre el núvol ens incita com un cant de sirena a ser distants, els nous moviments ens impulsen a ocupar l’espai. Ens trobem entre l’absència virtual i el frec a frec humà. Quin serà el paper del voluntariat els propers temps?
El voluntariat haurà de ser compromís per les persones i l’entorn. Incitar-nos a fer accions voluntàries que ens baixin del núvol i ens facin penetrar la realitat. Per assolir-lo, cal que comencem per transformar-nos nosaltres mateixos, vivint el valors que propugnem i proposar-los socialment. El voluntariat ha de deixar de ser passiu i militar totalment per a la nova causa.
La societat està passant de ser complicada a ser confusa. Les nostres accions voluntàries no poden quedar-se en petites teràpies assistencials o de millora de l’entorn. La transformació social que propugna el voluntariat solament pot passar per la transformació de les estructures que generen marginació, exclusió i destrucció d’ecosistemes. I, per això, cal diagnosticar amb rigor i generar projectes per a una nova estructura social. Quedar-se en la millora conjuntural alenteix el procés de canvi.
El voluntariat haurà de ser presència. El contacte humà d’igual a igual és la base de la seva acció, enmig de la gent en situació de dificultat, estructural o conjuntural. Un contacte des de la pròpia realitat de la relació i del respecte a les potencialitats i energies que té l’altre. Facilitant que es pugui créixer en l’autonomia, en la capacitat que qualsevol pot tenir de transformar l’entorn. És un repte que l’acció voluntària sigui d’igual a igual.
En la confusió del nostre món, el voluntariat pot ser una eina de transformació o un obstacle. Per quina opció ens decidim?

Enric Canet
Director Relacions Ciutadanes
Casal dels Infants

Contra la crisi, solidaritat.

Contra la crisi, solidaritat. Amb les dificultats econòmiques dels últims anys, trobar un treball digne és cada cop més difícil, però les necessitats d’algunes persones d’alguns barris on es concentren majors dificultats també han augmentat amb aquest nou clima econòmic. Més crisi, més dificultat, més necessitats per cobrir.
El Casal dels Infants per a l’acció social als barris dóna oportunitat a les persones de fer voluntariat i a alguns estudiants a fer pràctiques en l’àmbit social. A més, al llarg de l’any, el Casal fa diverses formacions per a ampliar coneixements. El passat dia 25 d’octubre, el Casal, situat al barri del Raval, impartia una primera classe de formació bàsica per als nous voluntaris d’aquest trimestre. D’un total de 15 assistents, 11 eren joves estudiants amb ganes d’ajudar les persones en risc d’exclusió de la nostra societat. Tots tenien un punt en comú: disposició per ajudar de forma activa i altruista.
El Casal dels Infants, assistència a totes les edats
L’Associació Casal dels Infants va néixer el 1982 amb l’objectiu d’atendre els infants que no tenien les necessitats bàsiques cobertes en el seu dia a dia... Però durant els 28 anys de treball, l’associació s’ha anat desenvolupant i expandint per arribar a cobrir les necessitats de tots aquells col·lectius en risc d’exclusió social: nens, joves i famílies. Des de fa 10 anys el Casal treballa també en altres barris i municipis de Catalunya, com el Besòs, la Mina de Sant Adrià, o el barri Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Actualment, treballa en cinc línies d’acció que han desplegat fins a 41 projectes diferents: el suport social a infants i famílies, suport per al procés escolar, integració de joves en risc, inserció social i laboral, i reforç de la comunitat. La seva missió és aconseguir un model de societat a favor de la igualtat d’oportunitats.
La diversitat del suport econòmic i social del Casal permet que el Casal impulsi el funcionament d’aquests 41 projectes i doni servei a més de 5.600 persones (dades de 2010). Una mica més de la meitat de les aportacions correspon a les administracions públiques, mentre que el 46% prové de la societat civil (ciutadania, empreses, fundacions i institucions). No obstant, la seva acció activa no existiria sense l’ajuda dels joves voluntaris i voluntàries i estudiants en pràctiques que s’integren en equips de treball i fan possible el desenvolupament dels projectes.
Quid pro quo
El Casal dels Infants obre la porta a la col·laboració de la ciutadania i, entre ells, als joves voluntaris que aporten el seu granet de sorra. A més d’un voluntariat que entra en contacte amb les persones en risc d’exclusió social, es pot participar en àrees informàtiques o de difusió del Casal. Si la disponibilitat horària és més reduïda, l’associació t’ofereix la possibilitat de participar en dies puntuals vinculats a dates concretes com en Nadal o Carnestoltes, o voluntariats exercits durant les èpoques d’estiu. Fer-se voluntari només exigeix adquirir un compromís i sumar el teu esforç a les més de 500 persones que formen part de l’associació.

Cristina Algarra i Neus Armengol.

POR UN MUNDO MÁS HUMANO

Se abrieron las puertas del metro ante una multitud de personas que se precipitaban a salir, yo me levanté de mi banco en la estación, entré en uno de los vagones, ya tan despejado que podía elegir donde tomar mi asiento. Todos los que habían bajado se dirigían con prisa a la ciudad de Barcelona desde bien temprano por la mañana. Yo iba en contra dirección, a despertar a la ciudad dormida en Santa Coloma, a sacar del sueño a niños que con pereza, entre sus sábanas contaban los minutos para no escuchar el timbre que les reclamaba preparados en la puerta para ser acompañados al colegio.
Era difícil no pensar en su frío cuando al salir de la estación me encogía entre mi ropa con los puños cerrados en los bolsillos de mi chaqueta en las mañanas de invierno. Era inevitable no pensar en su sueño cuando al llegar al centro el grupo de monitores y voluntarios observábamos nuestras propias caras de madrugadores, pero era imposible, irremediable que cada uno de nosotros no sonriéramos al ver las primeras caras de los niños que acudían al centro acompañados por sus padres. Con sus pequeñas piernas y sus caras risueñas ya empezaban a correr, a querer jugar, a desayunar, a llevarnos la contra, a hacernos caso.
Entonces unos monitores se quedaban con los pequeños más madrugadores y otra parte de ellos, que a veces contaba con mi compañía, nos dirigíamos hacia el bloque de casas del barrio de la alegría, alegría porque a buenas horas ya la cafetería cercana a la zona se quedaba pequeña y en la acera, los vecinos ya tomaban sus primeros cafés con leche entre murmullo de voces. El ruido de las furgonetas al arrancarse, los saludos de buenos días, el olor a pollo cocinándose en la sartén que se colaba tras la puerta. Un hombre arrastrando un somier por las escaleras. La abuela llamando a gritos a los niños para que se despertaran ante la insistencia de nuestros dedos pulsando el timbre. Los niños salían y entraban, a veces nos gritaban que no querían ir al cole, a veces había que ponerse serio. Pero aquella situación me despertaba del último bostezo, me daba energía, el barrio se había despertado, ahora le tocaba a los niños y era inevitable la satisfacción que experimentaba cuando salían vestidos por la puerta para venir con nosotros, la emoción cuando me cogían de la mano o se giraban desde la cola de clase para decirnos adiós, buscándonos entre la gente hasta dar con nosotros. Eso me hacía sentir que estábamos avanzando poco a poco, haciendo que ir al colegio no fuera una simple rutina aburrida, ni nosotros la representación de un castigo, sino aquellas personas con las cuales querían contar para que les acompañaran a clase, hacia el aula que les hacía igual que todos los niños, dándoles la oportunidad de aprender, presentándoles ante la sociedad para que los demás también aprendieran de ellos.
Pero no sólo aprendían los pequeños, a la vez me mostraban un camino de pasos hacia delante y de pasos hacia atrás, ni inmediato ni fácil, sino un camino de pequeñas pisadas. Será por eso que hará ya unos meses, que aquellos niños que necesitaban de nuestra insistencia para salir de la cama ahora acuden solos al centro a desayunar e ir después al colegio, será por eso que el grupo ha crecido en número y hay más niños que pueden y quieren ocupar su tiempo en ser niños.
Pero esta experiencia no termina en Santa Coloma, conocí otro proyecto el verano pasado en el barrio del Raval, con niños muy pequeños que acudían con sus madres al Casal. Entonces el buen tiempo invitaba a ir al parque mientras que sus madres aprendían catalán, a formar con un cubo y una pala un castillo en la arena, a escuchar aquella risa loca de inquietud cuando se tiraban por el tobogán, mezcla del miedo ante la altura y de la seguridad de sentirse sujetados en todo momento. Pero de eso se trataba, comenzaban a desarrollarse en el mundo paso a paso, empezaban a tener que separarse de sus madres, a pesar de los lloros iniciales, a ver en otras personas caras amigas que les ayudaran en sus pequeñas construcciones, a compartir los juegos, a dejar volar su imaginación, a veces jugaban a ser adultos, papás y mamás a partir de una muñeca, imitando comportamientos, observando, descubriendo nuevos objetos, dejarles que les dieran mil vueltas, que los tocaran, que se sorprendieran con los sonidos, que se rieran. Que empezaran a ver que la vida de los niños era, en fin, como un tobogán y que no les iba a faltar una mano a la que cogerse, aún cuando no se cogieran, un brazo que les envolviera para empezar sus aventuras en el mundo.
Tardes en el parque, mañanas de camino al cole y hoy día he vuelto a Santa Coloma, ahora por las tardes, no miento al decir que echo de menos los madrugones, pero se construyen nuevas historias y voy conociendo nuevas pequeñas vidas, bajitas de estatura, pero grandes de sentimiento, capaces todas ellas de emocionarme e ilusionarme y que son el motor que me mueven a ser voluntaria, a seguir pensando que juntos, personas por personas, podemos luchar por un mundo más humano.

Noelia Corbalán Voluntària de Santa Coloma, 2n Premi Concurs de Relats

Deures pendents

Per a un infant, l’educació és la gran oportunitat de trencar el cercle de la pobresa, i aquesta oportunitat és responsabilitat de tots: escola, administracions, societat i famílies.

A continuació us deixem l’anàlisi del president del Casal dels Infants, Dani Jorquera, en una carta que reflexiona al voltant d’aquests ‘deures pendents’ i que El Periódico de Catalunya ha publicat el 14 de setembre de 2011

http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=997