Encomana't

Encomana't és el blog de totes les persones que cada dia participem i fem possible el Casal dels Infants. És un espai per expressar les nostres emocions,inquietuds i motivacions que fan que prop de 1000 persones col·laborem i ens movem, acompanyant als infants, joves i famílies. És un espai obert a la reflexió, per donar valor a tantes experiències que ens captiven dia rere dia. Un espai per captar l'essència del compromís vers els altres, en definitiva, un espai per encomanar-nos els uns als altres de l'esperit del Casal que cada dia construïm entre tots i totes. Un espai creat per persones que creiem en les persones.

dilluns, 11 de març del 2013

El Casal de les oportunitats!

La meva entrada al Casal va ser una casualitat. Jo estava acabant la carrera i buscava feina de la meva especialitat. I en un buscador d’ofertes de treball també hi havia la possibilitat de ser voluntari en diferents projectes, ONG..., i em vaig apuntar al Casal dels Infants per estar al projecte Vincles de Santa Coloma de Gramenet, sense saber molt bé què era; l’únic que tenia clar és que em serviria per agafar experiència en el meu camp, psicologia en l’àmbit educatiu, i com que feina actualment ni ha poca, vaig aprofitar l’oportunitat.
Un cop dins, em van oferir l’oportunitat de portar la part de formació a la dones del projecte, donant classes de castellà i informàtica conjuntament i em va semblar una molt bona idea, ja que amb els infants ja tenia més experiència però només amb dones no.

El primer dia estava molt nerviosa, no sabia ben bé què s’esperava de mi, com em rebrien les dones, què havia de fer exactament..., però en finalitzar el primer dia amb la l’educadora de Vincles, vaig tenir clar que allò era l’oportunitat que estava esperant des de feia temps per poder ensenyar a les dones coneixements i a la vegada aprendre d’elles. Va ser un dia molt profitós i enriquidor, i així la resta de dies que he estat fins ara.

En les meves hores aportades al Casal, conjuntament amb la meva companya, hem hagut d’adaptar-nos a les diferents necessitats de cada dona, ja que provenien de diferents cultures, amb diferents nivells d’aprenentatge i coneixements entorn l’idioma i a la informàtica. Això ens ha obligat a programar les mateixes activitats de diferents maneres, perquè unes no s’avorreixin i les altres no es desmotivessin.
Finalment penso que estem fent una molt bona feina i que l’experiència com a voluntària és inexplicable, ja que fas una feina que t’agrada i sents que el que va començar per agafar experiència acabes veient que realment vas més enllà...la oportunitat que jo esperava era el que nosaltres oferim. Oportunitats pels infants i les seves mares!
El que t’aporten les persones que en formen part, tant les dones, en el meu cas, com les companyes d’equip, és molt gratificant i fa que t’aixequis amb ganes d’anar-hi cada dia. Sincerament, mai m’hagués imaginat que d’una experiència així en poguessis aprendre tant, perquè tu ajudes a la gent, però ells d’una altra manera, també t’ajuden a tu. És un intercanvi comú que crec que tothom hauria de viure almenys un cop per poder valorar i respectar més el que ens envolta i així poder transformar l’entorn.

El Casal de les oportunitats!

Neus C.
Voluntària Vincles Santa Coloma

dijous, 21 de febrer del 2013

La Ravalstoltada...un somriure a la cara!


La festa de Carnestoltes del barri del Raval.
I aquí està el torneig de ping-pong, el de bàsquet i, com no, la música que impregna aquest barri sempre.

Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans,  fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.

I un altre any més, tornada a casa amb el somriure a la cara!.
Lucas P.

Voluntari de Casal Jove Atlas

dimecres, 13 de febrer del 2013

La solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible...

Em dic Carlos tinc trenta i pocs anys sóc Voluntari del Casal. Vaig fer Biologia per ser professor.
M’agrada donar classes a nens i nenes, m’agrada ensenyar i fer-ho perquè ells aprenguin. Prefereixo treballar amb adolescents, és una edat difícil, en la que ensenyar la matèria no és suficient.
La motivació és el primer que intento transmetre quan dono una classe. Em vaig apuntar a fer voluntariat al Casal amb la idea de poder ajudar a nens amb menys oportunitats, d’altres països amb uns costums molt diferents. Faig de Voluntari a l’Espai d’Estudi de Joves...
Generalment necessiten respostes immediates, pensen que ho saps tot, has d’intentar que siguin partíceps en el procés i que junts puguem arribar a resoldre’l. Això fa que l’alumne es senti molt més útil.
Són molts en número... uns 25 i tots de diferents cursos. S’ha de fer un esforç realment important perquè entre ells hi hagi una dinàmica d'ajuda mútua i d’esforç.
Acostumen a demanar que els resolguis els deures que han de presentar pel dia següent, o que els ajudis amb algun exàmen en concret. He intentat inculcar-los que les respostes a la vida no són d’ara per ja! Estudiar i aprendre requereix una dinàmica i un hàbit d’estudi diari, els hi explico que l’agenda és molt important:" Apunta cada dia el que et diu el professor, fes els deures tota la setmana, llegeix el que toca per l’exàmen i llavors quan vinguis, jo t’ajudaré en el que no hagis entès. L'esforç i el resultat, sempre depenen d’un 50 per cent teu i l' altre 50 per cent  meu".

El consell que sempre dono és: "agafa un full de paper i apunta tots els deures que tinguis, comença pel que et sigui més fàcil i intenta fer el difícil, però sobretot ordena les coses perquè també puguis ordenar les teves idees i després jo t’acabaré de donar un cop de mà per resoldre-ho".
Penso que no és tan important tenir els deures fets pel dia següent o els resultats molt despressa sinó que han d’aprendre recursos, per poder estudiar, millorar l’expressió lectora i l’escrita: "Si saps llegir bé i escriure millor del que ho fas, podràs fer-ho sol sense un professor al  costat. És important començar a organitzar-te, no només l’agenda, els apunts i resums, sinó que això també t’ajudarà a saber pensar mica en mica i a organitzar-te en un futur en allò que et dediquis"
En quan a mi, al principi, em va costar situar-me, però la solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible. Cada dia pots aprendre d’algun company i companya.
Un dels meus records en aquesta experiència és el d’una noia de primer de batxillerat que em va preguntar perquè servia estudiar Biologia i li vaig dir, entre d’altres coses, que la cultura t’ensenya a veure el mon d’una altra manera, que pots ser més crític i  més lliure.
Espero que aquesta frase la vagi entenent i valorant de la mateixa manera que me la van transmetre a mi i jo he acabat transmetent.
L’ambient del voluntariat és agradable. Te n’adones que com jo hi ha gent que en aquests temps tan durs posem el nostre granet de sorra per ajudar a nens/es i joves de qualsevol cultura i condició perquè aquests tinguin oportunitat de desenvolupar les seves capacitats i obtenir un lloc en la nostra societat i així escurçar les desigualtats socials.
La satisfacció d’ensenyar sempre m’ha acompanyat al llarg de la meva curta experiència. Des de la satisfacció més gratificant no et paguen per ensenyar ho fas perquè realment t’agrada!

Carlos O.
Voluntari Aula de LLengües i Espai d'Estudi del Raval

dimecres, 12 de desembre del 2012

El Casal rebem el Premi Nacional del Voluntariat 2012


Ahir al vespre en el marc de les celebracions del Dia Internacional del Voluntariat, va tenir lloc  l’acte de lliurament dels Premis Voluntariat 2012, que organitzen conjuntament el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El president del Casal, Dani Jorquera, rep el Premi en nom del Casal dels Infants, entitat de voluntariat que el darrer any ha comptat amb el suport de més de 750 persones voluntàries que s’han implicat en els equips per acompanyar els infants i joves que viuen situacions de fragilitat als barris més vulnerables del país. Fer de voluntari i voluntària és assolir un compromís amb les
persones. Al Casal vol dir integrar-se en un equip de treball i formar-ne part activa, adquirint uns valors que ens identifiquen. Els voluntaris fan possible el desenvolupament de molts dels projectes de l’entitat. Aporten la seva experiència, el seu punt de vista crític amb la realitat, la seva empenta, i la seva motivació pel canvi.

El Premi Voluntariat 2012 és un reconeixement als projectes de promoció del voluntariat que excel•leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària i la seva valoració social.

Moltes gràcies a totes les persones que, dia rere dia, ens fan creure que un altre món és possible. Aquest premi és un homenatge a les persones que dia rere dia apostem per demostrar, des de l’acció, que un altre món és possible. I al Casal ens ho creiem, i lluitem per transformar-lo, amb molta esperança i il•lusió.

Gràcies als més de 750 voluntaris i voluntàries que el darrer any s’han implicat per tirar endavant els diferents projectes! Per a nosaltres és un premi comptar amb ells i aquest reconeixement és seu!
Al final de l'acte vam poder gaudir del grup de Gospel "The Gospel Viu Choir", que ens va emocionar cantant el "Poema als Voluntaris" d'en Miquel Martí i Pol

Poema als voluntaris
 
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.
 
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
 
Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
 
Miquel Martí i Pol

dimecres, 31 d’octubre del 2012

“Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”

Mati del Dia de la Mercè. El centre de Barcelona bull de gent amunt i avall buscant els espais de la festa: grallers, castellers, gegants i capgrossos,...  i a la plaça de Catalunya la Fira de les Entitats.
La plaça encara conserva una certa tranquil·litat però el formigueig de gent  i les paradetes de les entitats, que des de fa una estoneta ja estan a ple rendiment, fa que s’estigui a gust “remenant les cireres” i veient la informació i activitats  de cadascuna de les associacions.
A  l’estand del Casal dels Infants em trobo a la Rocío que junt amb la Thais , ja han preparat els papers i tota la informació. Amb la Rocío anem a la cafeteria d’Intermon a la mateixa plaça i mentre prenem un cafè m’explica la seva experiència com a voluntària al Casal.
“ Vaig començar a ser voluntària per dies concrets en dies festius o fires com aquesta de les entitats”. “He participat entre d’altres a la Fira per la Terra, a l’estand al barri del Raval i altres . També el passat  Sant Jordi, vaig estar venent roses. Aquest dia feia il·lusió com s’anaven venent totes les roses fins que, abans d’acabar el dia, es van esgotar totalment, amb el que es va complir plenament l’objectiu de difondre l’activitat del Casal dels Infants al temps que es recaptaven uns diners” . (Me la vaig  imaginar cridant “Que me las quitan de las manos”, però no li vaig dir. Ho faig ara).
La Rocío també m’explica que ara col·labora en el projecte Cercles a Reina Amàlia al barri del Raval, a on busquen donar cohesió confiança a dones que van obrint-se camí  en una nova societat i que a poc a poc van creant la seva pròpia xarxa  de suport.
La veig gaudir quan m’explica les reunions entre tècnics i voluntaris per avaluar el treball fet  i veure com sorgeixen  inquietuds noves. M’ho resumeix  en una sola frase : “És molt Xulo.”
Ja em vaig adonant que estic davant un tot-terreny del voluntariat i que no distingeix entre festius i laborables per aportar el seu granet de sorra a la tasca solidària.
Mentre el sol es va apoderant de la plaça Catalunya, m’explica el procés de com fer de voluntari en aquests dies festius. Com tots els voluntaris rep un correu cada vegada que hi ha una necessitat de voluntariat i  ella s’apunta les hores que li van bé. Com que ja la coneixen ja sap que esta en una llista de reserva per aquestes  activitats. Vaja, que se li diuen “Rocío surt a escalfar, que avui toca jugar”, ella es prepara ràpidament pel que calgui i a on calgui
Em comenta que aquests dies  sobretot ve gent que vol informació per tasques de voluntariat,  estudiants per temes de pràctiques i gent que l’únic que vol és informar-se de  la tasca que fa el  Casal.
La Rocío em confessa  una de les seves motivacions per apuntar-se al voluntariat : ‘”m’agrada el treball amb persones. Part de la meva formació i treball ha estat relacionat amb el turisme. I m’agrada el fet de treballar amb persones, i la tasca de voluntariat en el Casal també te molt a veure amb tot això, tant  al estand com al projecte cercles tenim molt tracte amb les persones”.
La Rocío també  m’explica com una mostra de l’anar i venir  de gent i de projectes, que a vegades suposa el Casal dels Infants, com un dia que va arribar la Directora del Casal ,  desconeixent qui era, li va preguntar a quin projecte hi col·laborava. Avui encara  riu. 
Acabem el cafè i tornem a l’estand del Casal  a l’altra banda de la plaça Catalunya i la deixo junt amb la  Thais amb la seva tasca de voluntària, i comprovant in situ com es dona aquesta informació. Així tot el matí  fins que arribi el voluntari  que li farà el relleu . Ja sabeu que si algun dia us trobeu amb un estand del Casal dels Infants potser us atendrà la Rocío i potser  us vendrà una rosa si es necessari al temps que us explica el projecte Cercles. Vaja  que jo no em perdria la oportunitat d’apropar-me a demanar informació.
 Toni i Rocio Voluntaris del Casal

dilluns, 29 d’octubre del 2012

ES BUSCA

LA COMISSIÓ DE VOLUNTARIAT DEL CASAL BUSCA MÉS PERSONES AMB GANES DE DIVERTIR-SE I FER DIVERTIR ALS DEMÉS!!
ENS VEIEM A LA NIT DEL VOLUNTARIAT!!
SOPAR D'EQUIP DEL CASAL 16 DE NOVEMBRE