Ja han passat uns dies des que vaig acabar les pràctiques i la veritat es que us trobo molt a faltar a tots.
Al principi, quan em van dir on faria les meves pràctiques, he de dir que em vaig deprimir bastant. No m'agradava gens la idea. Si que és cert que vaig escollir l'àmbit social per realitzar-les perquè m'agrada molt, però em va impressionar molt el fet d'haver de treballar amb immigrants. Era d'aquelles persones que tenia molts de prejudicis sobre aquestes persones.
He de dir que gràcies a la meva estada al Casal tot això ha desaparegut. Em sento molt contenta i feliç de poder haver conegut a nois i noies tan diferents, tan macos i amb tantes ganes d'aprendre i d'integrar-se a la nostra cultura. Durant aquests tres mesos he aprés molt sobre tots ells. He pogut veure la força, la valentia, les ganes de sobreviure...que poden treure les persones per tirar endavant. I també considero molt important que hi hagin persones com vosaltres, les quals ajudeu a aquesta gent a aconseguir les seves metes.
La veritat es que no em feia a la idea de que havia d'acabar, de que els tres mesos i mig s'acabarien tan aviat.
Pel que fa als professionals que he pogut conèixer, la veritat es que no tinc paraules. Parlo tant de voluntaris com dels que tenen un contracte. Crec que tots junts fan un paper molt rellevant. I és molt sorprenent el fet que la gent dediqui part del seu temps a entitats com aquestes. Sempre he pensat que els voluntaris feien aquest tipus d'activitats per satisfer i per sentir-se millor amb ells mateixos. Ara sé que aquestes persones col·laboren perquè els agrada fer-ho, perquè no consideren que perden el temps. A mi m'agradaria ser voluntària perquè m'agrada anar allà i estar amb ells.
El divendres, quan vaig plegar, el Raül, responsable del projecte de l’Aula de Llengües, em va dir que al llarg de la meva vida i experiència laboral, tindré molts referents i que he d'agafar el millor de cadascun per formar-me jo mateixa com a professional. Doncs el que tinc claríssim es que tant ell com la Maria seran dos dels meus referents, realment els primers.
I us vull demanar una cosa... Jo podria formar part del voluntariat? Jo podria anar encara que sigui a les classes d'alfabetització? Es que no vull deixar allò...
Al principi, quan em van dir on faria les meves pràctiques, he de dir que em vaig deprimir bastant. No m'agradava gens la idea. Si que és cert que vaig escollir l'àmbit social per realitzar-les perquè m'agrada molt, però em va impressionar molt el fet d'haver de treballar amb immigrants. Era d'aquelles persones que tenia molts de prejudicis sobre aquestes persones.
He de dir que gràcies a la meva estada al Casal tot això ha desaparegut. Em sento molt contenta i feliç de poder haver conegut a nois i noies tan diferents, tan macos i amb tantes ganes d'aprendre i d'integrar-se a la nostra cultura. Durant aquests tres mesos he aprés molt sobre tots ells. He pogut veure la força, la valentia, les ganes de sobreviure...que poden treure les persones per tirar endavant. I també considero molt important que hi hagin persones com vosaltres, les quals ajudeu a aquesta gent a aconseguir les seves metes.
La veritat es que no em feia a la idea de que havia d'acabar, de que els tres mesos i mig s'acabarien tan aviat.
Pel que fa als professionals que he pogut conèixer, la veritat es que no tinc paraules. Parlo tant de voluntaris com dels que tenen un contracte. Crec que tots junts fan un paper molt rellevant. I és molt sorprenent el fet que la gent dediqui part del seu temps a entitats com aquestes. Sempre he pensat que els voluntaris feien aquest tipus d'activitats per satisfer i per sentir-se millor amb ells mateixos. Ara sé que aquestes persones col·laboren perquè els agrada fer-ho, perquè no consideren que perden el temps. A mi m'agradaria ser voluntària perquè m'agrada anar allà i estar amb ells.
El divendres, quan vaig plegar, el Raül, responsable del projecte de l’Aula de Llengües, em va dir que al llarg de la meva vida i experiència laboral, tindré molts referents i que he d'agafar el millor de cadascun per formar-me jo mateixa com a professional. Doncs el que tinc claríssim es que tant ell com la Maria seran dos dels meus referents, realment els primers.
I us vull demanar una cosa... Jo podria formar part del voluntariat? Jo podria anar encara que sigui a les classes d'alfabetització? Es que no vull deixar allò...
Davinia, estudiant en pràctiques a l’Aula de Llengües 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada