Existeix
un proverbi xinés que diu: «Procura viure en temps interessants».
Doncs bé, els temps que ens toca viure realment són interessants ... i
difícils! Treballo en una ONL que es dedica a temes de salut i, que us haig de
dir de com està aquest tema en el nostre país en l’actualitat! Només cal que
enceneu la televisió o que escolteu el comentari de quelcom al metro... Jo, la
veritat, de vegades em deprimeixo pensant que això ja no té remei. Però,
aleshores, em trobo amb algú del Casal que em mostra com n’estic d’ equivocada.
La història que us vull explicar avui tracta d’això: de canvis, de creences, de
coratge i de solidaritat... i de gent jove que, en contra del tòpics, em fa
estar convençuda que el futur continuarà sent “interessant”, però que hi haurà
persones que es seguiran enfrontant a ell. I ho milloraran!
En un interessant article publicat a La
Vanguardia, el passat 15 de maig, Lucía Etxebarria deia: «Vamos a aclarar las cosas.
No están haciendo recortes en sanidad porque la cosa esté así de mal, sino
porque la sanidad es un gran negocio, y si se privatiza, al estilo de Estados
Unidos, muchos se van a hacer multimillonarios. (...) Usted que me lee: tome
conciencia, por favor. El fútbol es un negocio. Los toros, una tortura. Los
gastos del Congreso, un lujo innecesario. Las pensiones vitalicias, una enorme
falta de ética. La fe es una opción. Pero la salud es un derecho».
No sé si Lara Concellón Fochesato, voluntària del Centre Obert Infantil y
tutora de voluntàries i voluntaris del seu projecte, ha llegit a la Etxebarria,
però sé que aquest és un concepte que té molt clar i que promou aferrissadament
perquè, com ella diu: «...yo me busco mucho la vida».
Com a voluntària del Casal, membre de
l’Associació i membre de la Comissió de Voluntariat, penso que el Casal no es limita
a ser un lloc on “poder ajudar als col·lectius més desfavorits”, sinó que, des
de la perspectiva del voluntari/a, ha de ser un espai on fer ciutadania, d’una
forma democràtica i real (un tema molt actual aquest, però que el Casal promou
des de fa 29 anys). Un lloc on poder crear i exercir de ciutadans responsables,
com va dir la Pepa Sala, altre membre de la Comissió de Voluntariat. En la meva
opinió, la Lara és un exemple d’això.
Lara, de 24 anys, ha estudiat odontologia a la universitat va començar a fer pràctiques d’odontopediatria. Aleshores ja era
voluntària del Casal i va pensar: «...en el Casal hay unos dientes que" flipas" y entonces fui a hablar con mi educadora (...) y entonces yo lo
único que pude hacer es ir a hacer revisiones puntuales con un grupo de amigos».
Lara vol que “els seus nens” tinguin una bona prevenció i, fent que es netegin
les dents quan arriben al Casal, «...como mínimo me aseguro de que se laven
los dientes una vez al día». Quan Lara va acabar la carrera, fa molt poc
temps, es va dedicar de ple a aquest projecte seu. I va encomanar aquesta preocupació seva a d’altres companys i companyes
que, de forma completament voluntària i gratuïta, van començar a fer revisions
als nens i les nenes del Casal. Però no es conformen amb això: també
consciencien a les seves famílies de la importància de cuidar de les dents dels
seus fills i filles i, ara, estan preparant xerrades per a les famílies.
Reconec que mentre parlava amb ella jo anava pensant: Visca, aquest és l’esperit!
Us haig de dir que Lara és una persona
amb recursos, personals i interpersonals. Aquests recursos li han facilitat que
el seu projecte fos conegut per altres institucions que li han ofert el seu
suport i, inclús, el seu finançament. I, així, ella i els seus companys i
companyes estan oferint els seus serveis en d’altres llocs. De vegades, inclús
ha portat a alguna «mamá del Casal» a la clínica on treballa per a
fer-li una radiografia sense que se li cobrés el servei. Perquè ella vol tirar
endavant amb aquest projecte i, amb el temps, poder oferir uns serveis
integrals a aquells “col·lectius més desfavorits” dels que parlàvem al principi.
I aquí entrem en una altra fase que, per mi, va ser molt interessant de la
nostra conversa. Què t’aporta a tu el Casal?, li pregunto Què t’ha fet canviar?
«Yo antes era una persona como muy cerrada, mis amigos... Y ahora, la
diversidad... me doy cuenta de que no me puedo perder la oportunidad de conocer
a una persona [solament per l’etiqueta]». Des que la conec, i ja fa un
temps d’això, Lara sempre ha estat vinculada al món del voluntariat. Tanmateix,
els llocs on havia estat li van mostrar una visió més assistencialista del
voluntariat i, per que no dir-ho, era una mica allò de “donar pa als pobres”.
El Casal li ha mostrat una forma diferent de fer les coses; li ha mostrat una
forma diferent de pensar les coses. Nosaltres no volem repartir el pa, volem
que les persones puguin menjar per si mateixes i amb dignitat, amb la dignitat
que, com la salut, és un dret de totes i tots.
Per cert, no us preocupeu! La Lara
ofereix els seus serveis en d’altres institucions, en d’altres àmbits que també
ho necessiten. Perquè és una ciutadana responsable (què és del que es tracta).
Però, quan vam arribar a l’apartat de confessions, ella em va dir que, en el
fons, pensava que havia creat aquest projecte com a forma d’estar sempre
vinculada al Casal, perquè, senzillament, és el Casal!
No us enganyeu, la Lara és una persona
excepcional. Però el Casal és un espai on podem donar forma a aquesta
excepcionalitat que ens caracteritza a tots i totes les que formem part. No
importa si som treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries, usuaris
i usuàries... tots i totes som Casal, i tots i totes som necessaris per a poder
donar continuïtat a aquest gran projecte que es diu Casal dels Infants.
Pepa del Pino : Comissió Voluntariat
Nota:
Des de la Comissió de Voluntariat volem potenciar l’excepcionalitat que et
caracteritza a tu, que ens estàs llegint. Nosaltres també tenim el nostre
projecte dins del Casal i també ens ho creiem. Consisteix en fer del
voluntariat una gran família. Per això, ens agradaria que arribés un moment en
el que ja no parléssim dels voluntaris i voluntàries, sinó de la Lara, del
José, de la Carme... Per això, volem fer-te una proposta: vols ser tu el
següent en explicar-nos una història del Casal? Vinga, fes-ho!
